Es pretén potenciar la mediació en l’àmbit dels conflictes familiars, especialment en els que afecten els menors d’edat, atenent llur interès superior, tot establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació, llevat lògicament dels supòsits en què el recurs a la mediació estigui legalment exclòs.
LLEI 9/2020, del 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i de la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat.
En aquesta sessió prèvia s’informa les parts del funcionament, les característiques i els beneficis de la mediació, per tal que, lliurement i fonamentadament, puguin analitzar i decidir si volen iniciar el procés de mediació. Així mateix, es preveu la possibilitat que la sessió prèvia pugui continuar amb una exploració del conflicte, si així ho acorden les parts, a les quals cal escoltar, opció que pot afavorir l’estalvi de temps i tràmits i acostar encara més les persones afectades a la mediació. Particularment, la iniciativa també pretén protegir els infants afectats pel conflicte, l’interès superior que els és propi i llur dret a mantenir les relacions personals amb els progenitors i amb altres membres de la família
El Consell General del Poder Judicial, en la seva «Guia pràctica per a implementar la mediació intrajudicial», reconeix que la voluntarietat de la mediació no és incompatible amb l’obligatorietat d’assistir a una sessió informativa prèvia al procés i adverteix, fins i tot, que la no assistència a una sessió d’aquest tipus es pot considerar com a conducta contrària a la bona fe processal, atès que comporta rebutjar sense fonament una oportunitat oferta pel jutjat des d’una perspectiva d’una solució millor.
Article 233-6. Mediació
»1. La submissió a la mediació és obligatòria abans de la presentació d’accions judicials si s’ha pactat expressament.
»2. Els cònjuges, abans de presentar la demanda, en qualsevol fase del procés judicial i en qualsevol instància, poden sotmetre les discrepàncies a mediació amb vista a aconseguir un acord, excepte en els casos de violència familiar o masclista.
»3. Una vegada iniciat el procés judicial, l’autoritat judicial, a iniciativa pròpia o a petició d’una de les parts o dels advocats o d’altres professionals, pot derivar les parts a una sessió prèvia sobre mediació, de caràcter obligatori, per tal que coneguin el valor, els avantatges, els principis i les característiques de la mediació, amb la finalitat que puguin assolir un acord. Si així ho acorden les parts, a les quals cal escoltar, aquesta sessió pot continuar, en el mateix moment o en un de posterior, amb una exploració del conflicte que les afecta. Les parts poden decidir si opten o no pel procediment de mediació, i poden participar en la sessió prèvia i en la de mediació assistides per llurs advocats. Aquesta assistència és necessària si ho requereixen les parts o si així ho disposa l’autoritat judicial i s’ha de desenvolupar sempre amb ple respecte pels principis de la mediació i per la igualtat entre les parts.
»4. La manca d’assistència no justificada a la sessió prèvia obligatòria sobre mediació no està sotmesa a confidencialitat i ha d’ésser comunicada a l’autoritat judicial.
»5. Les parts poden demanar de comú acord la suspensió del procés judicial mentre dura la mediació. El procés judicial s’ha de reprendre quan fineixi el termini previst per a fer efectiva la mediació, quan ho sol·liciti qualsevol de les parts o quan s’assoleixi un acord en la mediació.
»6. L’inici d’un procediment de mediació familiar està sotmès als principis de voluntarietat i confidencialitat. En cas de desistiment del procediment de mediació, aquest no pot perjudicar els litigants que hi han participat. La comunicació a l’autoritat judicial del desistiment de qualsevol de les parts o de l’acord assolit en la mediació dona lloc a l’aixecament de la suspensió.
»7. Els acords assolits en la mediació, una vegada incorporats en forma al procés judicial, s’han de sotmetre a l’aprovació judicial en els mateixos termes que l’article 233-3 estableix per al conveni regulador.
»8. Els acords assolits en la mediació respecte al règim d’exercici de la responsabilitat parental es consideren adequats per als interessos del menor. La manca d’aprovació per l’autoritat judicial s’ha de fonamentar en criteris d’ordre públic i d’interès del menor.