El criteri del TSJC i les adjudicacions de l’habitatge familiar

Ús de l’habitatge pel progenitor que exerceix la guarda i convivència amb un tercer.

No és possible aplicar a Catalunya la doctrina del Tribunal Suprem de relativa a la extinció de l’ús per convivència marital en la mesura que constitueix una manera de contribuir als aliments dels fills menors i mentre ho siguin. La introducció d’un tercer/a no és per si mateixa causa modificativa dels elements tinguts en compte quan es va atribuir l’ús en consideració a la minoria d’edat dels fills (TSJC).

Sentència 31/2021, de 3 de maig de 2021.

Font; scaf (societat catalana d’advocats de família)

04 01 2022

No és possible aplicar a Catalunya la doctrina del Tribunal Suprem de relativa a la extinció de l’ús per convivència marital en la mesura que constitueix una manera de contribuir als aliments dels fills menors i mentre ho siguin. La introducció d’un tercer/a no és per si mateixa causa modificativa dels elements tinguts en compte quan es va atribuir l’ús en consideració a la minoria d’edat dels fills (TSJC).

Sentència 31/2021, de 3 de maig de 2021.

Font; scaf (societat catalana d’advocats de família)

L’atribució de l’ús permet prestar habitatge com a part dels aliments necessaris. Pel que, mentre duri la guarda i /o la necessitat d’aliments es mantindrà l’ús atribuït.

Consulteu professionals de l’advocacia amb expertesa en dret de família.

1 de gener de 2022; Reforma de la prestació viudetat per les parelles de fet, convivència estable en parella. Ampliació dels supòsits i efectes retroactius.

Ha entrat en vigor la reforma de les prestacions de viudetat per les persones que conviuen de manera estable en parella i estan degudament formalitzades o compleixen els criteris de la norma. Desapareixen requisits econòmics que permet ampliar els beneficiaris que compleixin les característiques que descriu la norma.

La previsió té efectes retroactius.

Consulteu al professional amb expertesa.

03 01 2022

Ha entrat en vigor la reforma de les prestacions de viudetat per les persones que conviuen de manera estable en parella i estan degudament formalitzades o compleixen els criteris de la norma. Desapareixen requisits econòmics que permet ampliar els beneficiaris que compleixin les característiques que descriu la norma.

La previsió té efectes retroactius.

Consulteu al professional amb expertesa.

Artículo 221. Pensión de viudedad de parejas de hecho.

1. También tendrán derecho a la pensión de viudedad, con carácter vitalicio, salvo que se produzca alguna de las causas de extinción que legal o reglamentariamente se establezcan, quienes cumpliendo los requisitos establecidos en el artículo 219, se encuentren unidos al causante en el momento de su fallecimiento como pareja de hecho.

2. A efectos de lo establecido en este artículo, se reconocerá como pareja de hecho la constituida, con análoga relación de afectividad a la conyugal, por quienes, no hallándose impedidos para contraer matrimonio, no tengan vínculo matrimonial con otra persona ni constituida pareja de hecho, y acrediten, mediante el correspondiente certificado de empadronamiento, una convivencia estable y notoria con carácter inmediato al fallecimiento del causante y con una duración ininterrumpida no inferior a cinco años, salvo que existan hijos en común, en cuyo caso solo debern acreditar la constitución de la pareja de hecho de conformidad con lo previsto en el párrafo siguiente.

La existencia de pareja de hecho se acreditará mediante certificación de la inscripción en alguno de los registros específicos existentes en las comunidades autónomas o ayuntamientos del lugar de residencia o mediante documento público en el que conste la constitución de dicha pareja. Tanto la mencionada inscripción como la formalización del correspondiente documento público deberán haberse producido con una antelación mínima de dos años con respecto a la fecha del fallecimiento del causante.

3. Cuando la pareja de hecho constituida en los términos del apartado anterior se extinga por voluntad de uno o ambos convivientes, el posterior fallecimiento de uno de ellos solo dará derecho a pensión de viudedad con carácter vitalicio al superviviente cuando, además de concurrir los requisitos exigidos en cada caso en el artículo 219, no haya constituido una nueva pareja de hecho en los términos indicados en el apartado 2 ni contraído matrimonio.

Asimismo, se requerirá que la persona supérstite sea acreedora de una pensión compensatoria y que ésta se extinga con motivo de la muerte del causante. La pensión compensatoria deberá estar determinada judicialmente o mediante convenio o pacto regulador entre los miembros de la pareja otorgado en documento público, siempre que para fijar el importe de la pensión se haya tenido en cuenta la concurrencia en el perceptor de las mismas circunstancias relacionadas en el artículo 97 del Código Civil.

En el supuesto de que la cuantía de la pensión de viudedad fuera superior a la pensión compensatoria, aquella se disminuirá hasta alcanzar la cuantía de esta última.

En todo caso, tendrán derecho a la pensión de viudedad las mujeres que, aun no siendo acreedoras de pensión compensatoria, pudieran acreditar que eran víctimas de violencia de género en el momento de la extinción de la pareja de hecho mediante sentencia firme, o archivo de la causa por extinción de la responsabilidad penal por fallecimiento; en defecto de sentencia, a través de la orden de protección dictada a su favor o informe del Ministerio Fiscal que indique la existencia de indicios de ser víctima de violencia de género, así como por cualquier otro medio de prueba admitido en Derecho.

Disposición adicional cuadragésima. Pensión de viudedad de parejas de hecho en supuestos excepcionales.

Con carácter excepcional, se reconocerá derecho a la pensión de viudedad, con efectos de entrada en vigor de la presente Disposición, cuando, habiéndose producido el fallecimiento de uno de los miembros de la pareja de hecho con anterioridad a la misma, concurran las siguientes circunstancias:

a) Que a la muerte del causante, reuniendo éste los requisitos de alta y cotización a que se refiere el artículo 219 del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, no se hubiera podido causar derecho a pensión de viudedad.

b) Que el beneficiario pueda acreditar en el momento de fallecimiento del causante la existencia de pareja de hecho, en los términos establecidos en el apartado 2 del artículo 221.

c) Que el beneficiario no tenga reconocido derecho a pensión contributiva de la Seguridad Social.

d) Para acceder a la pensión regulada en la presente Disposición, la correspondiente solicitud deberá ser presentada en el plazo improrrogable de los doce meses siguientes a la entrada en vigor de la misma. La pensión reconocida tendrá efectos económicos desde el día primero del mes siguiente a la solicitud, siempre que se cumplan todos los requisitos previstos en esta Disposición.

El Govern de Catalunya ha aprovat un decret llei que modifica el Codi Civil de Catalunya amb relació a les mesures de guarda i relació amb fills i filles víctimes de violència masclista.

Una reforma esperada com a imprescindible per la protecció i visibilització dels nostres infants i adolescents en contextos de violència masclista.

El legislador reconeix a la llei l’evidència que argumenten des de fa temps les distintes disciplines professionals que estudien, analitzen, treballen i aborden la violència masclista en la nostra societat.

02 12 2021

Una reforma esperada com a imprescindible per la protecció i visibilització dels nostres infants i adolescents en contextos de violència masclista.

El legislador reconeix a la llei l’evidència que argumenten des de fa temps les distintes disciplines professionals que estudien, analitzen, treballen i aborden la violència masclista en la nostra societat.

El govern de Catalunya fa un pas endavant important i reconeix;

El fet és que cap norma relativa a les mesures, ja siguin provisionals o definitives, prohibeix expressament que s’estableixi el règim d’estades i comunicacions amb el progenitor violent. També cal tenir en compte que l’aplicació que fan els tribunals de la regulació vigent sovint prioritza que les relacions personals entre els progenitors i els fills i filles no es trenquin. El model de què parteixen és que, amb fonament en el principi del millor interès de la persona menor, cal mantenir les relacions personals amb el pare fins i tot en els casos de violència masclista. Aquest és un criteri basat en estereotips, com ha assenyalat el Comitè CEDAW en la seva decisió sobre el cas González Carreño v. Espanya, que presumeix la bondat del vincle filial prescindint de valorar l’adequació de la persona per a complir les seves responsabilitats parentals, que eludeix la seva conducta violenta, psicològicament i físicament, envers la mare i no té en compte el seu comportament, aspectes que no es poden admetre en cap cas i, en especial, en els supòsits de violència masclista.

Per això, cal abandonar els discursos adultistes i estereotipats que posen l’enfocament en la relació de pare i infants i adolescents, i cal centrar la mirada en la protecció de les persones menors d’edat que han viscut en un entorn de violència. Aquesta ha de ser la perspectiva per valorar si excepcionalment i en el seu interès i benestar cal mantenir relacions amb qui exerceix la violència.

Fa poc, la Fiscalia General de l’Estat feia un pas endavant important en aquest mateix sentit, amb una circular que de manera contundent reconeixia que

Los y las menores que conviven en el entorno de la violencia de género están sometidos a múltiples riesgos que comprometen seriamente su salud y desarrollo evolutivo y que podríamos concretar en dos aspectos: el altíriesgo de ser ellos maltratados y el riesgo de sufrir graves daños por exposición a esta violencia.

(…) calificó de “singularmente atroz la violencia que sufren quienes viven y crecen en un entorno familiar donde está presente la violencia de género”, e hizo referencia a las múltiples formas en que esa manifestación de violencia afecta a los menores: “en primer lugar condicionando su bienestar y su desarrollo. En segundo lugar, causándoles serios problemas de salud. En tercer lugar, convirtiéndolos en instrumento para ejercer dominio y violencia sobre la mujer. Y, finalmente, favoreciendo la transmisión intergeneracional de estas conductas violentas sobre la mujer por parte de sus parejas o ex parejas”, para finalmente concluir manifestando que “la exposición de los menores a esta forma de violencia en el hogar, lugar en el que precisamente deberían estar más protegidos, los convierte también en víctimas de esta”.

La Llei del divorci de 1981.

L’estiu de 1981 va entrar en vigor la llei que va permetre el divorci. Fins aleshores no es podia dissoldre el matrimoni, bé, durant la República entre 1932 i 1939 existia una llei que permetia el divorci. La dictadura va derogar-la i va declarar nuls els divorcis declarats durant aquest període.

Érem una societat que reivindicava un dret que ja existia en altres països d’Europa.

Encara avui, continuem essent una societat que no aborda el que suposa la ruptura de la convivència familiar, que no comparteix, que encara té tabús i prejudicis, que encara beu del naixement d’un divorci el 1981 que es basava en la culpa i el fracàs.

És necessari visibilitzar que la ruptura és un moment vital de transformació. És necessari fer palès que les persones som capaces de gestionar les emocions i resoldre els conflictes amb qui compartim i en ocasions seguirem compartint un projecte de vida com la criança dels fills i filles. Ens cal i podem fer viable el nou projecte des de la perspectiva econòmica.

És possible i necessària una ruptura amb respecte i generositat, i des de la responsabilitat.

12 10 2021

L’estiu de 1981 va entrar en vigor la llei que va permetre el divorci. Fins aleshores no es podia dissoldre el matrimoni, bé, durant la República entre 1932 i 1939 existia una llei que permetia el divorci. La dictadura va derogar-la i va declarar nuls els divorcis declarats durant aquest període.

Érem una societat que reivindicava un dret que ja existia en altres països d’Europa.

Encara avui, continuem essent una societat que no aborda el que suposa la ruptura de la convivència familiar, que no comparteix, que encara té tabús i prejudicis, que encara beu del naixement d’un divorci el 1981 que es basava en la culpa i el fracàs.

És necessari visibilitzar que la ruptura és un moment vital de transformació. És necessari fer palès que les persones som capaces de gestionar les emocions i resoldre els conflictes amb qui compartim i en ocasions seguirem compartint un projecte de vida com la criança dels fills i filles. Ens cal i podem fer viable el nou projecte des de la perspectiva econòmica.

És possible i necessària una ruptura amb respecte i generositat, i des de la responsabilitat.

El col·lectiu de professionals de l’advocacia amb expertesa amb dret de família i amb una preparació específica (dret col·laboratiu, mediació, comunicació, negociació, gestió d’emocions) orienta, assessora, i acompanya a les persones per poder abordar la ruptura i atendre les necessitats que esdevenen.

Aquests dies han anat publicant-se notícies entorn de la Llei del Divorci que ens expliquen d’on venim i cap on podem anar.

En el programa Vull el divorci. 40 anys de la llei, Sense Ficció TV3, va intervenir la Montserrat Tur, presidenta de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.

En l’associació creiem fermament que és possible una altra manera d’exercir l’advocacia per abordar els processos de ruptura. Posem el focus en les persones a qui prestem un servei de qualitat, amb rigor i transparència, amb un objectiu, el consens des de la col·laboració.

Podeu clicar i veure SENSE FICCIÓ. VULL EL DIVORCI. 40 ANYS DE LA LLEI.

Podeu clicar i llegir DIARI ARA, article 40 anys de la llei que va fer lliures les famílies

Font fotografia; Podeu clicar i veure; 40 anys del divorci TV3 notícies

Revisió preceptiva de les tuteles, curateles i potestat prorrogada o rehabilitada anteriors al setembre de 2021.

La reforma del codi civil de Catalunya amb relació a les mesures de suport a les persones amb discapacitat, preveu la revisió de les acordades abans del mes de setembre de 2021.

Han de sol·licitar-ho les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela, ostenten la potestat rehabilitada o prorrogada.

30 09 2021

La reforma del codi civil de Catalunya amb relació a les mesures de suport a les persones amb discapacitat, preveu la revisió de les acordades abans del mes de setembre de 2021.

Han de sol·licitar-ho les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela, ostenten la potestat rehabilitada o prorrogada.

La modificació descriu;

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada, regulades per les disposicions del títol II del llibre segon del Codi civil de Catalunya, no es poden constituir en relació amb les persones majors d’edat.
Les tuteles, les curateles i les potestats parentals prorrogades o rehabilitades constituïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei es mantenen fins la revisió a què fan referència els apartats 3 i 4.
Les persones amb la capacitat modificada judicialment, els progenitors que tenen la potestat parental prorrogada o rehabilitada i les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela poden sol·licitar en qualsevol moment la revisió de les mesures que s’hagin establert per tal d’adaptar-les a la supressió de la modificació judicial de la capacitat i aplicar-hi, si s’escau, el règim d’assistència que regulen els articles 226-1 a 226-8 del Codi civil de Catalunya. La revisió de les mesures s’ha de fer en el termini màxim d’un any des de la sol·licitud.
En cas que no hi hagi la sol·licitud esmentada a l’apartat 3, la revisió l’ha de fer d’ofici l’autoritat judicial, o a instància del ministeri fiscal, en un termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.
Les persones que han estat declarades judicialment pròdigues i les que n’exerceixen la curatela poden demanar, en qualsevol moment, l’extinció de la curatela. El que estableixen els articles 223-1 a 223-10 del Codi civil de Catalunya es manté i regeix fins a l’extinció de la curatela.

És important sempre un assessorament preventiu de professionals de l’advocacia amb expertesa en dret de la persona.

Els anys d’experiència professional, estudi i especialització em permeten oferir un assessorament proper i actualitzat.

Vacunació COVID-19 persones menors d’edat i desacord dels progenitors.

Una primera resolució d’un Jutjat de Família a Catalunya, ens recorda la responsabilitat dels progenitors de posar-se d’acord en pro dels interessos i benestar dels seus fills i filles menors d’edat. No obstant decideix en defecte d’acord i autoritza la vacunació dels fills menors d’edat.

17 09 2021

Una primera resolució d’un Jutjat de Família a Catalunya, ens recorda la responsabilitat dels progenitors de posar-se d’acord en pro dels interessos i benestar dels seus fills i filles menors d’edat. No obstant decideix en defecte d’acord i autoritza la vacunació dels fills menors d’edat.

El Tribunal apel·la a la responsabilitat ineludible d’arribar a acords en les decisions derivades de la criança dels fills. Si ens resulta difícil l’entesa, s’han de cercar els professionals de suport i acompanyament que ens ajudin a resoldre la controvèrsia i evitar acudir als Tribunals.

La práctica forense pone de manifiesto que los desencuentros entre los progenitores que se presentan ante los tribunales en solicitud de decisión dirimente, únicamente se dan en situaciones de vida separada de los mismos y con el trasfondo de procesos de divorcios conflictivos, bien porque se haya gestionado de forma deficiente el proceso de ruptura generando posiciones de enfrentamiento patológico, o porque se catalice el ánimo de confrontación en los únicos intereses comunes que inexorablemente se han de mantener tras el divorcio (y durante toda la vida) que son los hijos, al menos mientras éstos no alcanzan un grado de madurez que les permita tener criterio propio. Se ha de recordar a los padres que, en la experiencia práctica de este tipo de litigios, tras alcanzar la madurez es frecuente que los hijos pidan a los padres responsabilidades por los perjuicios que les causaron por la incapacidad de ponerse de acuerdo en cuestiones tan esenciales para ellos como las relativas a la salud. (…)

Se debe destacar también que el orden legal, en su actuación por medio de los tribunales de justicia, carece de la capacidad de erigirse en ente sustitutivo de las responsabilidades paternas y maternas filiales en muchos ámbitos. La judicialización de estos conflictos es, cuanto menos, inapropiada. En materias esencialmente de naturaleza ética, son los progenitores los que deben consensuar en todo caso lo que es más conveniente para los hijos en cuestiones como la educación, la formación y los valores culturales que desean transmitir – en lo ningún juez puede sustituirles- ni tampoco en materia religiosa o en la apreciación de la mayor o menor conveniencia de que fijen su residencia en uno u otro lugar, sigan un curso de idiomas en el extranjero o vayan a pasar sus vacaciones a unas colonias o a otras. Promover una acción de discrepàncies para que se decida el tratamiento médico más adecuado significa deferir al tribunal de justicia una decisión que los progenitores debieron consensuar después de escuchar la opinión de los doctores. No es una cuestión jurídica, sino un signo evidente de la incapacidad de los litigantes de ejercer sus responsabilidades y por tal razón el tratamiento legal de los procesos para dirimir las discrepancias, en ausencia de criterios jurídicos, fue resuelto por el legisladoren el sentido que expresa el artículo 236-13 del CCCat, es decir, promoviendo procesos de mediación para introducir dinámicas de racionalidad en los enfrentamientos o, subsidiariamente, con la regla de marcado carácter arbitral, de que se asigne la responsabilidad de la decisión a uno de los progenitores. (…)

Las medidas que afectan al interés de los menores deberían adoptarse no por terceras personas ajenas a la familia sino por sus progenitores, quienes deben ser capaces de buscar conjuntamente la solución más beneficiosa para sus hijos al ser quienes mejor conocen sus peculiares características. No deben olvidar tampoco las partes la previsión contenida en el artículo 236-13 apartado tercero en el que se dispone que en los procedimientos que se substancien por razón de desacuerdos en el ejercicio de la potestad parental, los progenitores pueden someter las discrepancias a mediación. (…)

Desde esta perspectiva la función de los órganos judiciales no es la de decidir por los padres supliendo su voluntad, sino decantar la balanza en favor de la decisión más favorable al menor dentro de las escogidas por los padres.

La decisió del Tribunal és autoritzar la vacunació de la COVID-19, així com autoritzar la realització de proves de detecció.

El Govern de Catalunya aprova un decret llei per reforçar els drets i l’autonomia de les persones amb discapacitat.

Una important reforma, 2 de setembre de 2021, per avançar en pro de l’autonomia de les persones. La nova figura de l’assistència és més respectuosa amb la voluntat de les persones i permet que puguem decidir i preveure els suports que necessitem en una situació de discapacitat, dificultat o impossibilitat de decidir o actuar per nosaltres mateixos.

02 09 2021

Una important reforma, 2 de setembre de 2021, per avançar en pro de l’autonomia de les persones. La nova figura de l’assistència és més respectuosa amb la voluntat de les persones i permet que puguem decidir i preveure els suports que necessitem en una situació de discapacitat, dificultat o impossibilitat de decidir o actuar per nosaltres mateixos.

A partir d’ara, les persones amb discapacitat podran demanar al jutge o per via notarial, que els nomeni un assistent, figura que substitueix la tutela o curatela, per fer actes jurídics i altres tipus de suport personal que requereixin.

L’Executiu adapta la normativa catalana a la Convenció de Nova York, un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i, especialment, la seva voluntat i preferències.

Amb aquest Decret llei, Catalunya es converteix en un dels països amb la legislació més ben adaptada i avançada respecte a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York, el 13 de desembre de 2006, per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Mentre que la tutela permetia fins ara al tutor o tutora substituir la persona en la presa de decisions, la figura de l’assistent està pensada i adaptada ha tenir en compte la voluntat i els gustos de la persona discapacitada.

Les persones amb qualsevol tipus de discapacitat podran demanar al jutge o notari que els nomeni un assistent, una persona que s’encarregarà d’ajudar-les a dur a terme aquells actes que no puguin fer per si mateixes, com ara expressar-se, signar, decidir, comprar o vendre. A partir d’ara, els jutges o notaris hauran de nomenar assistents i no tutors o curadors, figures que la legislació civil ha utilitzat tradicionalment per resoldre situacions com aquestes.

El Decret llei, aprovat avui pel Govern de la Generalitat, adapta la figura de l’assistència als drets de les persones amb discapacitat que recull la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York, el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de Nacions Unides. Amb aquest Decret llei, Catalunya es converteix en un dels països amb la legislació més ben adaptada i avançada respecte a la Convenció de Nova York. El text de les Nacions Unides implica un canvi de paradigma i estableix un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i, especialment, la seva voluntat i preferències.

La Convenció de Nova York també insta els estats a substituir els procediments d’incapacitació per un de respectuós amb les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: els suports. Aquest mecanisme, que parteix de la idea d’autonomia i autogovern de tothom, permet completar la capacitat d’una persona en un, alguns o tots els àmbits, quan aquesta persona ha de prendre decisions jurídiques.

Ventall ampli de situacions

L’assistència és una mesura de suport prevista en el llibre II del Codi civil català. El Decret llei aprovat avui en detalla i amplia l’abast per tal que pugui adaptar-se a les múltiples situacions a les quals han de fer front persones amb diversos graus de discapacitat.

El suport pot anar des de la interpretació de textos legals per a qui pateix dislèxia, fins a la gestió de qualsevol aspecte de la vida de qui té una discapacitat intel·lectual severa, com ara un malalt avançat d’Alzheimer.

L’assistent és una persona física —de l’entorn familiar o social— o jurídica, com ara una fundació o organització sense afany de lucre. De manera gratuïta i voluntària, l’assistent proporciona el suport concret que la persona amb discapacitat necessita per als actes que no pot fer per si mateixa.

Quan el jutge o notari constitueix una assistència, haurà d’especificar quines són les funcions concretes i els actes en els quals haurà d’intervenir. La intervenció pot consistir en un suport puntual per a un acte concret —com ara ajudar a gestionar un patrimoni— o per a tots els actes de la persona —com ara signar, tramitar els seus ingressos o interactuar amb el banc.

L’assistent sempre ha de tenir present la voluntat i els gustos de la persona. Si aquesta no pot expressar-la, l’assistent l’haurà d’interpretar tal com la persona ho va fer en situacions semblants, o bé consultant el seu cercle de confiança.

Sol·licitar un assistent al jutge o notari ho pot fer la persona interessada, els cònjuges no separats, els descendents, els ascendents o els germans. Qualsevol persona —també serveis socials o sanitaris— podran informar el ministeri fiscal de la necessitat de constituir una assistència per a una persona determinada.

El jutge haurà de revisar d’ofici l’assistència cada tres anys, encara que podrà ampliar aquest termini sense excedir els sis anys. El nomenament d’un assistent per part del jutge o notari s’haurà d’inscriure al Registre civil.

Tuteles i curateles

Les persones que actualment es troben en règim de tutela o curatela o els seus tutors o curadors podran demanar al jutge que, en el termini d’un any de la seva sol·licitud, revisi aquestes situacions per tal d’adaptar-les al règim de l’assistència. Quan no hi hagi cap sol·licitud, el jutge, d’ofici o a instància del ministeri fiscal, haurà de revisar la situació i adaptar-la a l’assistència en un termini màxim de 3 anys.

La tutela ha estat destinada tradicionalment a situacions de discapacitat més severa i permet al tutor o tutora substituir la persona en la presa de decisions. La curatela, en canvi, serveix per complementar la capacitat de les persones que no poden gestionar per si mateixes aspectes concrets de la seva vida.

31 agost 2021 16:27

govern.cat

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/413164/govern-aprova-decret-llei-reforcar-drets-lautonomia-persones-discapacitat

La Societat Catalana d’Advocats de Família, recomana.

Les parelles estables

Seria recomanable que les persones, abans d’iniciar la convivència, tinguessin informació sobre els efectes de la unió i les conseqüències que se’n deriven, la qual preferentment podran obtenir-la a través dels Advocats especialitzats en família.

27 05 2021

Les parelles estables

Seria recomanable que les persones, abans d’iniciar la convivència, tinguessin informació sobre els efectes de la unió i les conseqüències que se’n deriven, la qual preferentment podran obtenir-la a través dels Advocats especialitzats en família.

Creiem que la regulació legal ha tingut poca influència en l’adopció de decisions sobre constitució legal de parelles estables, doncs aquesta no es limita a la definició de la seva consideració legal, sinó que pot tenir importants conseqüències en el moment de la seva extinció, ja sigui per ruptura, o pel traspàs dels seus integrants, tan en l’àmbit administratiu com en el dret hereditari, especialment en els supòsits de successió intestada.

L’abundant i complexa litúrgia tradicional prematrimonial i matrimonial, en els àmbits socials, religiosos i jurídics, està sent substituïda progressivament per una situació de fet que eludeix tot el cerimonial, però que evidentment ens porta a la contemplació d’una nova realitat.

Eva Beneit Vila. Membre de la Societat Catalana d’Advocats de Família.

DRET COL·LABORATIU nou vídeo de promoció

Us presentem el vídeo de promoció del Dret Col·laboratiu.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres i no dubteu en compartir-lo.

Gràcies a totes i tots els que l’heu fet possible.

PODEU VEURE AQUÍ

26 03 2021

Us presentem el vídeo de promoció del Dret Col·laboratiu.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres i no dubteu en compartir-lo.

Gràcies a totes i tots els que l’heu fet possible.

PODEU VEURE AQUÍ

International Academy of Collaborative Professionals

Comencem l’any amb l’energia focalitzada en altres eines i maneres d’abordar els conflictes familiars, prioritzant els nostres infants i adolescents i cuidant les relacions personals.

Il·lusionada de formar part d’un moviment arreu del món que vol oferir eines per reduir el conflicte i minimitzar el seu impacte en les persones, els seus fills, família i vida.

Aquest nou aprenentatge em permet reafirmar el meu compromís amb les persones i les famílies amb tota la seva diversitat.

04 01 2021

Comencem l’any amb l’energia focalitzada en altres eines i maneres d’abordar els conflictes familiars, prioritzant els nostres infants i adolescents i cuidant les relacions personals.

Il·lusionada de formar part d’un moviment arreu del món que vol oferir eines per reduir el conflicte i minimitzar el seu impacte en les persones, els seus fills, família i vida.

Aquest nou aprenentatge em permet reafirmar el meu compromís amb les persones i les famílies amb tota la seva diversitat.

On behalf of the IACP team and board, I want to thank you for your commitment to helping families choose peace instead of chaos amidst everything going on around us.

The impact of your Collaborative work will live for decades.

Children will grow up to remember their parents moving on with dignity and thoughtfulness. And they will carry those memories of respect into their own relationships.

Please take a moment to remember all of the clients you helped this year.

Now, think about where they might be if you hadn’t helped.

The passion you have for the work you do is essential and impressive.

There simply aren’t enough words to express how grateful I am to have you as a Collaborative professional and advocate.

EVA, this year has certainly prompted us to do some deep reflection about values and how we help effect change in communities worldwide.

I am excited to stand with you as we leap into 2021, fully charged and ready to get to work.

Again, thank you for all that you do.

Happy New Year!

Més informació clicant Professionals Col·laboratius

Reforma del Codi Civil de Catalunya; la sessió obligatòria de mediació.

Es pretén potenciar la mediació en l’àmbit dels conflictes familiars, especialment en els que afecten els menors d’edat, atenent llur interès superior, tot establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació, llevat lògicament dels supòsits en què el recurs a la mediació estigui legalment exclòs.

21 10 2020

Es pretén potenciar la mediació en l’àmbit dels conflictes familiars, especialment en els que afecten els menors d’edat, atenent llur interès superior, tot establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació, llevat lògicament dels supòsits en què el recurs a la mediació estigui legalment exclòs.

LLEI 9/2020, del 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i de la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat.

En aquesta sessió prèvia s’informa les parts del funcionament, les característiques i els beneficis de la mediació, per tal que, lliurement i fonamentadament, puguin analitzar i decidir si volen iniciar el procés de mediació. Així mateix, es preveu la possibilitat que la sessió prèvia pugui continuar amb una exploració del conflicte, si així ho acorden les parts, a les quals cal escoltar, opció que pot afavorir l’estalvi de temps i tràmits i acostar encara més les persones afectades a la mediació. Particularment, la iniciativa també pretén protegir els infants afectats pel conflicte, l’interès superior que els és propi i llur dret a mantenir les relacions personals amb els progenitors i amb altres membres de la família

El Consell General del Poder Judicial, en la seva «Guia pràctica per a implementar la mediació intrajudicial», reconeix que la voluntarietat de la mediació no és incompatible amb l’obligatorietat d’assistir a una sessió informativa prèvia al procés i adverteix, fins i tot, que la no assistència a una sessió d’aquest tipus es pot considerar com a conducta contrària a la bona fe processal, atès que comporta rebutjar sense fonament una oportunitat oferta pel jutjat des d’una perspectiva d’una solució millor.

Article 233-6. Mediació

»1. La submissió a la mediació és obligatòria abans de la presentació d’accions judicials si s’ha pactat expressament.

»2. Els cònjuges, abans de presentar la demanda, en qualsevol fase del procés judicial i en qualsevol instància, poden sotmetre les discrepàncies a mediació amb vista a aconseguir un acord, excepte en els casos de violència familiar o masclista.

»3. Una vegada iniciat el procés judicial, l’autoritat judicial, a iniciativa pròpia o a petició d’una de les parts o dels advocats o d’altres professionals, pot derivar les parts a una sessió prèvia sobre mediació, de caràcter obligatori, per tal que coneguin el valor, els avantatges, els principis i les característiques de la mediació, amb la finalitat que puguin assolir un acord. Si així ho acorden les parts, a les quals cal escoltar, aquesta sessió pot continuar, en el mateix moment o en un de posterior, amb una exploració del conflicte que les afecta. Les parts poden decidir si opten o no pel procediment de mediació, i poden participar en la sessió prèvia i en la de mediació assistides per llurs advocats. Aquesta assistència és necessària si ho requereixen les parts o si així ho disposa l’autoritat judicial i s’ha de desenvolupar sempre amb ple respecte pels principis de la mediació i per la igualtat entre les parts.

»4. La manca d’assistència no justificada a la sessió prèvia obligatòria sobre mediació no està sotmesa a confidencialitat i ha d’ésser comunicada a l’autoritat judicial.

»5. Les parts poden demanar de comú acord la suspensió del procés judicial mentre dura la mediació. El procés judicial s’ha de reprendre quan fineixi el termini previst per a fer efectiva la mediació, quan ho sol·liciti qualsevol de les parts o quan s’assoleixi un acord en la mediació.

»6. L’inici d’un procediment de mediació familiar està sotmès als principis de voluntarietat i confidencialitat. En cas de desistiment del procediment de mediació, aquest no pot perjudicar els litigants que hi han participat. La comunicació a l’autoritat judicial del desistiment de qualsevol de les parts o de l’acord assolit en la mediació dona lloc a l’aixecament de la suspensió.

»7. Els acords assolits en la mediació, una vegada incorporats en forma al procés judicial, s’han de sotmetre a l’aprovació judicial en els mateixos termes que l’article 233-3 estableix per al conveni regulador.

»8. Els acords assolits en la mediació respecte al règim d’exercici de la responsabilitat parental es consideren adequats per als interessos del menor. La manca d’aprovació per l’autoritat judicial s’ha de fonamentar en criteris d’ordre públic i d’interès del menor.

Conferència: Intervenció professional en menors dins el context legal de la legislació civil catalana o normativa civil aplicable a Catalunya.

El proper dia 9 d’octubre participo com a ponent en una conferència en el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

01 10 2020

El proper dia 9 d’octubre participo com a ponent en una conferència en el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

L’estudi constant, l’experiència i l’interès per tot el relatiu a les persones des de la perspectiva del dret, especialment en la protecció dels infants i adolescents, em permet poder participar en diferents fòrums per poder aportar, participar i rebre més coneixement.

Conferència: El dret col·laboratiu: una nova forma de treballar. Nous temps i noves solucions per els nostres clients.

Us informem que el proper 25 de setembre de 2020 a les 12.00 hores l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Figueres organitza una conferència en línia gratuïta amb el títol: El dret col·laboratiu: una nova forma de treballar. Nous temps i noves solucions per els nostres clients.

Intervindran com a ponents, la Sra. Montserrat Tur, presidenta de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu i la Sra. Eva Beneit Vila, advocada col·laborativa i membre de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu. Docent de dret de família i dret de la persona a la UdG.

24 09 2020

Us informem que el proper 25 de setembre de 2020 a les 12.00 hores l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Figueres organitza una conferència en línia gratuïta amb el títol: El dret col·laboratiu: una nova forma de treballar. Nous temps i noves solucions per els nostres clients.

Intervindran com a ponents, la Sra. Montserrat Tur, presidenta de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu i la Sra. Eva Beneit Vila, advocada col·laborativa i membre de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu. Docent de dret de família i dret de la persona a la UdG.

El criteri del TSJC i les adjudicacions de l’habitatge familiar

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar aquest febrer passat una interessant sentència que cal tenir en compte per valorar els impactes fiscals dels acords d’adjudicacions de l’habitatge familiar en els convenis de regulació de les ruptures matrimonials.

26 08 2020

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar aquest febrer passat una interessant sentència que cal tenir en compte per valorar els impactes fiscals dels acords d’adjudicacions de l’habitatge familiar en els convenis de regulació de les ruptures matrimonials.

La sentència diu que es pot fer una adjudicació de l’habitatge familiar sense que hi hagi compensacions equitatives, per tant amb excessos d’adjudicació no compensats, i no meritar l’impost de donació o de transmissions patrimonials.

“Dicho precepto no hace referencia a ninguna extinción de sociedad conyugal sino a la disolución del matrimonio en general, por lo que debe entenderse aplicable también a los supuestos de matrimonio en régimen de separación de bienes. Con arreglo a dicha normativa y dado que el convenio regulador de divorcio que obra en el expediente administrativo se desprende que por mutuo acuerdo se adjudica a la Sra. Sara la mitad indivisa de la vivienda habitual perteneciente al matrimonio, no procede en relación a dicho bien liquidación alguna ni por el ITP ni por el de Donaciones.”.

Amb la lectura de la sentència es confirma la importància d’establir acords des de la imprescindible expertesa en l’assessorament i la conseqüent diligent redacció, allunyada per tant de fórmules estandarditzades.

Les decisions i la crisis de convivència

És important assessorar-se, deixar-se acompanyar i orientar per una professional de l’advocacia amb expertesa en el moment de la ruptura o crisis familiar. Sobretot, abans de prendre decisions, assumir compromisos i/o dissenyar noves dinàmiques. Cal fer-ho des del coneixement dels drets i responsabilitats, i des d’una valoració acurada per procurar-ne la sostenibilitat, la protecció del benestar dels nostres infants i adolescents, així com la viabilitat econòmica.

S’ha de confiar en la proximitat de la professional, la seva expertesa i la seva capacitat analítica de la situació i necessitats. La recerca generalitzada en fonts que no podem contrastar (internet, entorn social) poden abocar-nos a posicions basades en falsos mites, informacions esbiaixades, equivocades … i per tant, dificultar la gestió de la crisis de ruptura.

26 08 2020

És important assessorar-se, deixar-se acompanyar i orientar per una professional de l’advocacia amb expertesa en el moment de la ruptura o crisis familiar. Sobretot, abans de prendre decisions, assumir compromisos i/o dissenyar noves dinàmiques. Cal fer-ho des del coneixement dels drets i responsabilitats, i des d’una valoració acurada per procurar-ne la sostenibilitat, la protecció del benestar dels nostres infants i adolescents, així com la viabilitat econòmica.

S’ha de confiar en la proximitat de la professional, la seva expertesa i la seva capacitat analítica de la situació i necessitats. La recerca generalitzada en fonts que no podem contrastar (internet, entorn social) poden abocar-nos a posicions basades en falsos mites, informacions esbiaixades, equivocades … i per tant, dificultar la gestió de la crisis de ruptura.

En l’estat actual de confinament cal prioritzar els acords per garantir el benestar de les nostres filles i fills

El meu criteri és complir les dinàmiques acordades pels tribunals si existeix una resolució que estableixi el sistema de guarda compartida o individual amb estades i comunicació, però amb un exercici de cooperació, responsabilitat, creativitat i generositat dels progenitors per garantir el confinament i prendre des del consens les mesures necessàries per evitar al màxim el risc i exposició de les filles i fills, i així com pels entorns familiars de confinament. I evidentment, és necessària aquesta cooperació per evitar la propagació del coronavirus, aquesta també és una responsabilitat social important que cal assumir.

09 04 2020

El meu criteri és complir les dinàmiques acordades pels tribunals si existeix una resolució que estableixi el sistema de guarda compartida o individual amb estades i comunicació, però amb un exercici de cooperació, responsabilitat, creativitat i generositat dels progenitors per garantir el confinament i prendre des del consens les mesures necessàries per evitar al màxim el risc i exposició de les filles i fills, i així com pels entorns familiars de confinament. I evidentment, és necessària aquesta cooperació per evitar la propagació del coronavirus, aquesta també és una responsabilitat social important que cal assumir.

L’inicial desconcert, el conseqüent i immediata allau de recomanacions dels tribunals i col·lectius, fins i tot contradictòries, van provocar un primer escenari de consultes i situacions complexes.

En poques hores i dies, es va anar intentant generalitzar un mateix missatge. La necessitat d’arribar a acords.

Amb el pas dels dies, les casuístiques han anat augmentant, apareixen els desacords on inicialment hi havia acords, i la inquietud i necessitat de poder projectar un horitzó de normalització de les dinàmiques, genera problemes d’entesa i comunicació.

En aquests moments els tribunals no donaran resposta a aquestes situacions pel que s’ha de recomanar continuar fent un gran esforç de comprensió i cooperació, l’escenari és excepcional i ho exigeix. La salut de les nostres filles i fills, la nostra, del nostre entorn i de la nostra societat ens ho exigeix.

Les famílies en situacions de conflicte sense capacitat de cooperació han de cercar recursos externs per procurar garantir el benestar de les filles i fills. Molts dels conflictes si no s’aborden adequadament, poden tenir conseqüències greus en els vincles i en el desenvolupament com a persones dels nostres infants i adolescents. Desconeixem les respostes que podran donar els tribunals a aquestes situacions (modificacions de dinàmiques de guarda i estades per manca de cooperació o per raó de l’actitud d’algun dels progenitors per resoldre el conflicte, multes, compensacions dels períodes d’estada, comissió de delictes … ) i els instruments que s’hauran d’articular per acompanyar als fills i filles en el patiment de les conseqüències d’aquests escenaris de conflicte.

La Generalitat conscient d’aquest escenari a posat a disposició de les famílies distintes eines; gratuïtat mediació, recomanacions i orientacions. Enllaç Justícia GENCAT

Us recomano la lectura de les Recomanacions a pares i mares per a l’exercici de la guarda en temps d’estat d’alarma pel COVID-19 ; està fet per Montserrat Tur, advocada, coach i mediadora familiar i Elena Lauroba, professora titular de Dret Civil de la UB, i publicat web Generalitat. Professionals imprescindibles. Enllaç recomanacions

Recomanacions des dels col·legis professionals i equips tècnics de suport als Tribunals; recomanacions entorn als règims de comunicació i estança dels fills i filles durant l’estat. Enllaç Justícia GENCAT

Accés orientacions judicials (per partits judicials) al web de la Societat Catalana d’Advocats de Família. http://scaf.cat/

Un escenari molt preocupant és el de les dones víctimes de violència de gènere amb fills i filles, així com els infants i adolescents que pateixen maltractaments i/o abusos sexuals, la seva exposició i feblesa causada pel confinament, els persones molt més vulnerables en un alt risc per la seva vida i integritat física i psíquica. S’estan fent molts esforços per arribar a aquestes persones i ajudar-les.

En una situació de perill i risc per la vida de la dona o la dels infants i adolescents, es pot trucar al 112 (24 hores al dia/ 365 dies l’any), o el telèfons de Mossos d’Esquadra o Policia local de cada municipi.

Recurs especialitzat en violència masclista de la Generalitat de Catalunya 900.900.120 (gratuït i confidencial 24 h/365). També per mail: 900900120@gencat.cat o Whatsapp 671778540. Els serveis es presten en diferents idiomes i adaptat a possibles situacions de discapacitat. L’Institut Català de les Dones, entre d’altre accions, està fent la campanya “Establiment segur contra la violència masclista” perquè les dones comptin al llarg del confinament amb el suport dels comerços per trucar al 900900120 Enllaç Dones GENCAT

La meva opinió també al Diari de Girona del 9 d’abril. Enllaç notícia

Preguntes i respostes sobre l’afectació dels serveis de l’àmbit de l’Administració de justícia pel coronavirus

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha publicat la informació relativa a aquestes qüestions;

Registre Civil i jutjats de pau

Gestions als jutjats

Règim de guarda, custòdia o visita dels fills

Actuacions judicials programades

Serveis no essencials dels jutjats

Serveis dels metges forenses

Enllaç respostes i més informació

01 04 2020

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha publicat la informació relativa a aquestes qüestions;

Registre Civil i jutjats de pau

Gestions als jutjats

Règim de guarda, custòdia o visita dels fills

Actuacions judicials programades

Serveis no essencials dels jutjats

Serveis dels metges forenses

Enllaç respostes i més informació

RECOMANACIONS ENTORN ALS RÈGIMS DE COMUNICACIÓ I ESTANÇA DELS FILLS I FILLES DURANT L’ESTAT D’ALARMA

L’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia, juntament amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, amb la voluntat de donar suport a les famílies quant a les transicions dels fills entre les llars, han arribat a un consens en clau psicosocial en l’àmbit públic i privat, i han elaborat un document per ajudar-les a valorar el risc implícit en aquestes transicions atesa la situació actual.

31 03 2020

L’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia, juntament amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, amb la voluntat de donar suport a les famílies quant a les transicions dels fills entre les llars, han arribat a un consens en clau psicosocial en l’àmbit públic i privat, i han elaborat un document per ajudar-les a valorar el risc implícit en aquestes transicions atesa la situació actual.

S’ha creat un comitè interdisciplinari de crisi, integrat per professionals de la judicatura, la Fiscalia, lletrats de l’Administració de justícia, l’advocacia i l’EATAF, amb la finalitat d’intercanviar informació i cercar criteris d’actuació i decisió.

Enllaç orientacions

Estat d’alarma en motiu del COVID -19

Segueixo treballant, podeu contactar com sempre per correu electrònic, info@evabeneitvila.cat, telèfon 640 17 28 98 o 972 41 08 50.

Ofereixo l’atenció per correu, telèfon i mitjançant els sistemes que ens permeten les noves tecnologies de la informació i comunicació.

23 03 2020

Segueixo treballant, podeu contactar com sempre per correu electrònic, info@evabeneitvila.cat, telèfon 640 17 28 98 o 972 41 08 50.

Ofereixo l’atenció per correu, telèfon i mitjançant els sistemes que ens permeten les noves tecnologies de la informació i comunicació.

Dia Universal de la Infància, 20 de novembre

En un recent informe, l’Organització Mundial de la Salut ha alertat que els infants i adolescents de tot el món no estan realitzant l’activitat física que necessitarien per a la seva edat.

Pel que, tenim l’obligació de garantir que els nostres infants i adolescents facin activitats físiques, en especial, activitats escolars i/ o extraescolars.

En l’exercici de les responsabilitats parentals com a progenitors en un model de no convivència, cal igualment prioritzar les necessitats dels nostres infants i adolescents.

27 11 2019

En un recent informe, l’Organització Mundial de la Salut ha alertat que els infants i adolescents de tot el món no estan realitzant l’activitat física que necessitarien per a la seva edat.

Pel que, tenim l’obligació de garantir que els nostres infants i adolescents facin activitats físiques, en especial, activitats escolars i/ o extraescolars.

En l’exercici de les responsabilitats parentals com a progenitors en un model de no convivència, cal igualment prioritzar les necessitats dels nostres infants i adolescents.

Sovint el debat sobre les activitats extraescolars no adquireix la importància i magnitud que ha de tenir, ni en l’escenari del consens, ni el judicial, i es dona poca transcendència a les conseqüències d’aquesta mancança en la criança dels fills i les filles.

Les recomanacions de l’OMS diuen que per als infants i joves d’entre 5 i 17 anys, l’activitat física ha de consistir en jocs, esports, desplaçaments, activitats recreatives, educació física o exercicis programats, en el context de la família, l’escola o les activitats comunitàries. Pel que, l’OMS recomana que els infants i joves de 5 a 17 anys inverteixin com a mínim 60 minuts diaris en activitats físiques d’intensitat moderada a vigorosa.

Els beneficis per a la salut d’un estil de vida físicament actiu en els nostres joves inclouen una millor forma física cardiorespiratòria i muscular, salut òssia i cardiometabòlica i efectes positius sobre l’estat de pes. L’activitat física diària hauria de ser, en la seva major part, aeròbica.

Convindria incorporar, com a mínim tres vegades per setmana, activitats vigoroses que reforcin, en particular, els músculs i ossos. Així mateix, l’OMS explica que l’activitat física pot contribuir al desenvolupament social dels joves, donant-los l’oportunitat d’expressar-se i fomentant l’autoconfiança, la interacció social i la integració. A més, en destaca els beneficis d’aquesta activitat física en la salut psicològica.

Cal recordar, que la família és una institució bàsica i imprescindible per l’atenció i l’educació dels nostres infants i adolescents, tingui el model que tingui. Després d’una ruptura, la família, continua existint, però amb una organització diferent i amb un projecte i responsabilitat en comú: l’educació i la criança dels fills i les filles. En els progenitors continua la responsabilitat de promoure valors, actituds, i comportaments saludables i responsables que afavoreixin el desenvolupament sa dels fills i les filles, i a més, la responsabilitat de garantir els seus drets.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant, en el seu article 18 diu (…) Les mares i els pares o, si falten, els tutors legals tenen la responsabilitat primordial de l’educació i el desenvolupament de l’infant. Llur preocupació fonamental ha de ser l’interès primordial de l’infant.

L’activitat física com activitat escolar, extraescolar i en la família és una necessitat imprescindible pel desenvolupament com persona dels nostres infants i adolescents, per tant, una responsabilitat que han de garantir els progenitors. És un dret dels nostres infants i adolescents que no pot descuidar-se.

Advocada col·laborativa, de les primeres 20 advocades formades a Catalunya i amb qualificació per exercir el dret col·laboratiu

L’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu ha culminat la primera edició de la seva Formació en dret col·laboratiu, que ha comptat amb la participació de vint advocades i advocats, els primers diplomats en aquesta matèria a Catalunya. Per celebrar-ho, l’Associació va convocar-los a un sopar el passat 18 de juliol, on es va analitzar aquesta primera experiència i els guanys personals i professionals assolits per tots els participants.

06 08 2019

L’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu ha culminat la primera edició de la seva Formació en dret col·laboratiu, que ha comptat amb la participació de vint advocades i advocats, els primers diplomats en aquesta matèria a Catalunya. Per celebrar-ho, l’Associació va convocar-los a un sopar el passat 18 de juliol, on es va analitzar aquesta primera experiència i els guanys personals i professionals assolits per tots els participants.

Com s’explica al lloc web de l’Associació, que ja ha fet pública la segona edició d’aquesta formació, el dret col·laboratiu és un mètode alternatiu de resolució de conflictes, que permet als advocats portar a terme una negociació, de forma innovadora, col·laborativa, honesta i sincera envers l’altra part, sense que això suposi perdre la fermesa en la defensa dels interessos dels seus clients. El dret col·laboratiu, fa del client el protagonista i principal partícip del procés i l’implica i l’acompanya. És un procés en el qual les parts són protagonistes en la recerca de solucions. El procés de negociació es fa de forma conjunta entre els advocats col·laboratius i els clients, per bé que en els equips també hi poden col·laborar, si s’escau, altres professionals (mediadors, coachs, psicòlegs, notaris…).

El dret col·laboratiu es desenvolupa en un procés fonamentat en les necessitats i els interessos de les parts, on les tècniques, els mecanismes i les eines sobre la gestió de conflictes, la gestió de les emocions i de les relacions entre les parts, prenen protagonisme. Els advocats col·laboratius coneixen i estan formats per emprar aquestes eines. Els advocats, quan actuen en un procés com a advocats col·laboratius (no és una funció permanent de l’advocat, és una eina més), es comprometen que, en cas de no arribar a un acord satisfactori, no representaran el client en el procés contenciós sobre l’assumpte.

El sopar va comptar amb l’assistència, com a convidat, del director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, que va felicitar tots els participants i els va lliurar els diplomes i els distintius acreditatius de la formació en dret col·laboratiu. Totes les persones que han superat aquesta formació podran lluir el distintiu en els seus despatxos i en les xarxes socials, de forma que quedi acreditada la seva idoneïtat per intervenir com a advocats experts en dret col·laboratiu.

Font; justiciagencat.

Màster de l’Advocacia de la facultat de Dret de l’UdG

En l’acta de graduació de la Facultat de Dret he estat escollida pels alumnes entre els tres professors més valorats del Màster de l’Advocacia ( promoció 2017 – 2019 ).

05 07 2019

En l’acta de graduació de la Facultat de Dret he estat escollida pels alumnes entre els tres professors més valorats del Màster de l’Advocacia ( promoció 2017 – 2019 ).

Formo part del professorat del Departament de Dret Privat i a més, vaig tenir l’oportunitat de gestionar el bloc d’Assessorament Civil durant la primera edició del màster i algunes de les següents edicions. Pel que, vaig poder participar en el procés d’acreditació del màster. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) va atorgar l’acreditació d’excel·lent al màster.

L’objectiu principal que persegueix aquest màster és millorar la capacitació professional dels titulats que vulguin exercir com a futurs advocats, en la mesura que aquests s’erigeixen en col·laboradors fonamentals en la impartició de justícia. D’aquesta manera, és possible assegurar que els ciutadans tinguin garantit un assessorament, una defensa jurídica i una representació tècnica de qualitat, en plena coherència amb el dret a la tutela judicial efectiva, reconegut en l’art. 24 CE.

Aquest màster ha de formar els titulats en Dret en els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per exercir l’advocacia i, especialment, adquirir i desenvolupar les habilitats, competències, actituds i coneixements que els permetin el desenvolupament de la professió d’advocat, de conformitat amb les normes deontològiques i estatutàries.

Font udg

Presentació a Girona del dret col·laboratiu

El dijous dia 13 de juny a les 19.00, a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Girona (Plaça Jaume Vicens Vives, 17001 Girona) es va fer una sessió de presentació del Dret Col·laboratiu com a ADR (Alternative Dispute Resolution). La sessió també va servir com a presentació a Girona de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu, creada recentment.

13 06 2019

El dijous dia 13 de juny a les 19.00, a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Girona (Plaça Jaume Vicens Vives, 17001 Girona) es va fer una sessió de presentació del Dret Col·laboratiu com a ADR (Alternative Dispute Resolution). La sessió també va servir com a presentació a Girona de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu, creada recentment.

La sessió va ser presentada i conduïda pel Degà de la Facultat de Dret, Albert Ruda González, el Secretari de l’ICAG, Francesc Rebled Sarrà, i comptava amb la participació de la presidenta i secretaria de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu, Montserrat Tur i Elena Lauroba, que ens van explicar de què parlem quan parlem de dret col·laboratiu, el seu origen, concepte i futur.

El dret col·laboratiu és un mètode alternatiu de resolució de conflictes, que permet a l’advocacia portar a terme una negociació, de forma innovadora, col·laborativa, honesta i sincera envers l’altra part, sense que això suposi perdre la fermesa en la defensa dels interessos dels seus clients. Sens dubte, el dret col·laboratiu permet un exercici molt més satisfactori de la professió.

El dret col·laboratiu s’associa a l’àmbit empresarial i del dret de família, però s’està utilitzant progressivament en altres àmbits del dret.

Aquí comencem a parlar del dret col·laboratiu, a partir del coneixement d’històries d’èxit en el dret comparat. Actualment, hi ha un creixent interès i oferta d’advocats col·laboratius. El 21 de setembre del 2017, el Departament de Justícia va organitzar al CEJFE una Jornada sobre dret col·laboratiu, on es va presentar l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.

Per saber-ne més dretcolaboratiu.cat

Encara hi ha diferències entre parelles de fet i matrimonis

Eva Beneit Vila al programa AQUÍ, AMB JOSEP CUNÍ.

10 06 2019

Eva Beneit Vila al programa AQUÍ, AMB JOSEP CUNÍ.

Participació a la radio per parlar de les parelles de fet i el matrimoni.

“S’és parella de fet si es porta 2 anys de convivència o si es té un fill en comú. Ara, encara hi ha diferències entre les parelles de fet i els matrimonis, per exemple, per accedir a la pensió de viduïtat”, ha dit l’advocada Eva Beneit. Escolta-ho tot

No a la violència masclista. Ens volem vives.

Intervenció en la xerrada sobre drets de les dones víctimes de violència

17 03 2019

Intervenció en la xerrada sobre drets de les dones víctimes de violència

Viladamat fa un acte per conscienciar i prevenir la violència masclista.

Professionals de l’entorn de les víctimes de maltractaments han parlat sobre com cal actuar.

L’Ateneu Sebastià Salellas de Viladamat ha acollit aquest dissabte, 16 de març de 2019, un acte sobre violència de gènere per conscienciar i prevenir maltractaments masclistes entre la població. Estava prevista la intervenció d’una víctima de maltractaments, però a última hora s’ha hagut de prescindir en la taula d’aquest testimoni per motius relacionats amb la seva delicada situació personal.

La xerrada ha comptat amb la participació de persones que viuen molt de prop la realitat de moltes dones que pateixen violència masclista: Mireia Casellas Tauler, psicòloga; Elisenda Franco, educadora social del SAID (Servei d’informació i atenció a les dones) del Consell Comarcal de l’Alt Empordà; David Viudez, caporal del Grup d’Atenció a la Víctima. Mossos d’Esquadra de Roses; Eva Beneit, advocada que treballa al SIAD de l’Ajuntament de Girona, i Fina Surina, coordinadora de l’Institut Català de les Dones de Girona.

Font; Empordainfo

DIA EUROPEU DE LA MEDIACIÓ, 21 DE GENER

#termedelasetmana: dret col·laboratiu
Com advocada confio en aquest sistema per abordar els conflictes. Pel que, m’he format i aquest 2019 ja formo part de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.

23 01 2019

#termedelasetmana: dret col·laboratiu
Com advocada confio en aquest sistema per abordar els conflictes. Pel que, m’he format i aquest 2019 ja formo part de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.

El dret col·laboratiu és un mètode alternatiu de resolució de conflictes, que permet als advocats portar a terme una negociació, de forma innovadora, col·laborativa, honesta i sincera envers l’altra part, sense que això suposi perdre la fermesa en la defensa dels interessos dels seus clients.

Un nou repte, una nova eina, més coneixement.

Formada, convençuda i expectant, pionera a Catalunya per exercir des del dret col·laboratiu.

termcat.blog.gencat.cat

Crisis familiar; sortida de l’habitatge familiar

Sovint, i de manera equivocada, es creu que la sortida de l’habitatge familiar comporta una renuncia de drets o un delicte d’abandonament.

El delicte d’abandonament exigeix, entre d’altres característiques, que qui marxi sigui qui manté la família, i per tant, es sanciona qui abandona voluntàriament i de forma expressa les seves responsabilitats envers la família depenent, que queda desemparada.

16 01 2019

Sovint, i de manera equivocada, es creu que la sortida de l’habitatge familiar comporta una renuncia de drets o un delicte d’abandonament.

El delicte d’abandonament exigeix, entre d’altres característiques, que qui marxi sigui qui manté la família, i per tant, es sanciona qui abandona voluntàriament i de forma expressa les seves responsabilitats envers la família depenent, que queda desemparada.

Igualment, la sortida no és una renúncia de drets, ni de propietat, ni en cap cas respecte la relació amb els fills i les filles, o altres membres de la família, per tant, tampoc afecta a l’exercici de la guarda. Cal dir, que sovint la sortida o no, obeeix més a una estratègia en la negociació o transacció de les conseqüències de la ruptura. Per això, marxar del domicili, si és viable, per evitar agreujar el conflicte, així com per evitar situacions de discussions o tensions que afecten a tots i en especial els més vulnerables, els fills i les filles, no té com a conseqüència cap renúncia, ans el contrari, pot suposar una mesura saludable i necessària en pro del benestar dels fills i les filles i de la preservació de les relacions familiars.

Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2015; Para la adopción del sistema de custodia compartida no se exige un acuerdo sin fisuras, sino una actitud razonable y eficiente en orden al desarrollo del menor, así como unas habilidades para el diálogo que se han de suponer existentes en los litigantes, al no constar lo contrario. Esta Sala debe declarar que la custodia compartida conlleva como premisa la necesidad de que entre los padres exista una relación de mutuo respeto que permita la adopción de actitudes y conductas que beneficien al menor, que no perturben su desarrollo emocional y que pese a la ruptura afectiva de los progenitores se mantenga un marco familiar de referencia que sustente un crecimiento armónico de su personalidad.Esta Sala no puede aceptar que la salida civilizada de uno de los progenitores de la vivienda familiar (propiedad de ella) pueda calificarse jurídicamente como aceptación de la guarda y custodia por el otro progenitor.

Resoldre el conflicte que vivim

Quan tenim un conflicte és important acudir a un professional que ens pugui assessorar en els nostres drets i obligacions i orientar en les eines que podem tenir a l’abast per resoldre la situació que vivim.

15 01 2019

Quan tenim un conflicte és important acudir a un professional que ens pugui assessorar en els nostres drets i obligacions i orientar en les eines que podem tenir a l’abast per resoldre la situació que vivim.

És evident, que sempre tenim l’opció d’acudir als Tribunals per resoldre el conflicte, però cal conèixer i valorar utilitzar altres sistemes de resolució, com la mediació o el dret col·laboratiu.
El professional especialitzat en dret de família us pot oferir un vestit a mida, és a dir, les eines adequades i espai, per poder gestionar el conflicte i assolir un acord.

Per això, en la primera sessió que ofereixo en el meu despatx, escolto les persones per conèixer la seva situació, el conflicte, i intento oferir opcions a mida per gestionar-lo en pro d’un acord, així com també els explico, de forma planera, els seus drets i responsabilitats.

Us afegeixo un vídeo que m’ha agradat i que explica, des de l’Associació de Dret Col·laboratiu d’EusKadi, un altre de les eines que podem utilitzar els professionals per ajudar a les persones a resoldre els seus conflictes en l’entorn familiar.

El Dret col·laboratiu és una eina d’ ADR (Alternative Dispute Resolution) que sorgeix del compromís dels advocats que intervenen de resoldre els conflictes de manera no adversària, sinó col·laborativa, en pro de la seva resolució i amb la implicació de les persones i els distints professionals que siguin menester per abordar la situació de la manera més eficaç, saludable i econòmica. I el que més m’agrada, col·laborant des del convenciment i necessitat de continuar procurant pel benestar dels nostres infants i adolescents per damunt de tot.

Dret Col·laboratiu Euskadi vídeo

Membre de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.

Cinefòrum. Custodia Compartida.

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
DIMECRES 21 DE NOVEMBRE – 19 H – MUSEU DEL CINEMA

21 11 2018

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
DIMECRES 21 DE NOVEMBRE – 19 H – MUSEU DEL CINEMA

El SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Girona, amb la col·laboració de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona i la Societat Catalana d’Advocats de Família, en motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, organitza un cinefòrum, gratuït i obert a tothom. Projectem:

Jusqu’à la garde (Custodia Compartida) de Xavier Legrand (França, 2017) 93 minuts VOSE

Myriam i Antoine Besson s’han divorciat, i ella sol·licita la custòdia exclusiva del seu fill Julien per protegir-lo d’un pare al qual acusa de violent. Antoine es defensa presentant-se pare menyspreat, i la jutgessa del cas sentència a favor de la custòdia compartida. Ostatge del creixent conflicte entre els seus pares, el jove Julien es veu empès al límit.

Col·loqui final amb la intervenció de professionals del SIAD, i de l’àmbit judicial i de l’advocacia.
Entrada: lliure, aforament limitat. L’assignació de places es farà per estricte ordre d’arribada. Ho organitza: SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Girona Col·labora: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona, Societat Catalana d’Advocats de Família, Institut Català de les dones i Museu del Cinema

museudelcinema.cat

Eva Beneit Vila. Advocada del SIAD de Girona.

EATAF-ORIENTA APP

Orientacions en la distribució temporal de la coresponsabilitat familiar en situacions de ruptura amb infants de 0 a 6 anys

02 07 2018

Orientacions en la distribució temporal de la coresponsabilitat familiar en situacions de ruptura amb infants de 0 a 6 anys

Quan les famílies amb infants menors de 6 anys se separen i els progenitors resten immersos en un conflicte d’alta intensitat, poden presentar una insuficient aliança parental i dificultats importants per consensuar i reorganitzar la criança dels fills.

Atès que, en aquesta franja d’edat és molt important ajustar la regulació judicial dels espais amb cada progenitor a les capacitats de l’infant i l’estadi evolutiu en el qual es troba, es va considerar des de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família (EATAF) la possibilitat de crear un instrument que pogués resultar orientatiu als operadors jurídics de cara a l’organització de la coparentalitat en aquestes famílies alhora que una eina de prevenció per promoure la salut dels infants. Així doncs, s’ha creat l’aplicació EATAF-ORIENTA per a tal fi que, en format aplicació, pretén oferir un orientacions que puguin esdevenir d’ajut als professionals del context jurídic.

Aquesta eina és fruit de la col·laboració entre l’Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família (EATAF) i el programa Compartim de gestió del coneixement del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). L’app s’adreça al conjunt d’operadors jurídics (jutges, magistrats, fiscals, advocats, pèrits, etc.) amb la intenció d’oferir orientacions en la distribució temporal de la coresponsabilitat familiar en situacions de ruptura amb infants de 0 a 6 anys. També ofereix informació rigorosa sobre les necessitats evolutives dels infants en aquesta franja d’edat.

PRESENTACIÓ EATAF ORIENTA
Enllaç a Google Play

Guarda compartida i prestació d’aliments als fills i filles

Una guarda compartida dels progenitors respecte dels fills i filles no fa desaparèixer l’anomenada prestació ( pensió ) d’aliments, ja que s’haurà de fixar aquesta prestació o bé una aportació distinta dels progenitors en el pagament de les depeses comunes atenen a la capacitat econòmica d’un i altre. Així ho preveu la llei i ho apliquen els nostres tribunals.

09 05 2018

Una guarda compartida dels progenitors respecte dels fills i filles no fa desaparèixer l’anomenada prestació ( pensió ) d’aliments, ja que s’haurà de fixar aquesta prestació o bé una aportació distinta dels progenitors en el pagament de les depeses comunes atenen a la capacitat econòmica d’un i altre. Així ho preveu la llei i ho apliquen els nostres tribunals.

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª) Sentencia num. 71/2015 de 14 octubre; Ya desde nuestra STSJCat núm. 29/2008, de 31 julio (RJ 2009, 643) (FD4), y más específicamente desde la núm. 31/2008, de 5 septiembre (FD3§4), establecimos la doctrina de que no puede contemplarse como un efecto necesario o ineludible de la guarda y custodia conjunta o compartida la extinción de la obligación de uno de los progenitores -o de los dos- de abonar una pensión de alimentos en favor de los hijos, toda vez que debe procurarse ” un equilibrio y una razonable estabilidad en la calidad e intensidad de su cuidado integral, en lugar de someterlos a los vaivenes derivados de la diferente capacidad adquisitiva de sus progenitores custodios ” ,y ello incluso en aquellos supuestos en que el tiempo de permanencia con los menores sea idéntico.

Dicha doctrina fue reiterada en nuestrasSSTSJCat núm. 9/2010, de 3 marzo (RJ 2010, 4016) (FD3), 54/2011, de 16 diciembre (FD3), 38/2013, de 30 mayo (FD4), 43/2013, de 1 julio (RJ 2013, 6389) (FD3), 15/2015, de 16 marzo (FD3) y 29/2015, de 4 mayo (FD8), y finalmente ha sido acogida en el nuevo Llibre II del Código Civil (LEG 1889, 27) de Catalunya ( CCCat (LCAT 2010, 534) ), en los artículos 233-4.1 y 233-8, disponiendo en concreto el artículo 233-10.3 que ” la forma de ejercer la guarda no altera el contenido de la obligación de alimentos hacia los hijos comunes, si bien es preciso ponderar el tiempo de permanencia de los menores con cada uno de los progenitores y los gastos que cada uno de ellos haya asumido pagar directamente ” .

Ello supone que, aun en el caso de establecer una custodia compartida, el juzgador no puede dejar de analizar las posibilidades económicas de los padres en relación con las necesidades de los hijos, para, en función de los parámetros indicados, resolver lo que proceda conforme a derecho en orden a los alimentos precisos para cubrir sus necesidades de carácter ordinario y extraordinario en la proporción que proceda.

TERMCAT. La plaça dels ADR, resolució alternativa de conflictes

13 02 2018

20 anys exercint d’advocada

Enguany compleixo 20 anys en l’exercici de l’advocacia, i ho faig amb l’il·lusió d’estrenar una nova marca i espai.

29 06 2017

Enguany compleixo 20 anys en l’exercici de l’advocacia, i ho faig amb l’il·lusió d’estrenar una nova marca i espai.

Els dos s’ajusten a la meva manera d’entendre la professió i al projecte que consolido i que vull continuar oferint a les persones i a les famílies per a la resolució de conflictes. Treballo des del coneixement i exercici del dret, amb eines com la mediació i amb una xarxa de col·laboradors per poder enfocar, atendre i abordar les necessitats de manera integral. Em proposo estudiar i créixer per poder abastar els nous reptes que exigeix una societat que canvia molt de pressa, que evoluciona i que ha d’afrontar un munt de nous problemes i situacions cada dia.
Enceto un projecte molt més personal, sòlid per l’experiència, net, honest i en pro de les persones, en especial dels nostres infants i adolescents.

Gràcies per la vostra confiança, companyonia i col·laboració.

Registre de parelles estables de Catalunya i pensió de viduïtat

A Catalunya no existeix un tràmit formal d’inscripció en un registre públic per tenir l’emparament i reconeixement legal com a parella de fet, ja que només cal la convivència de dues persones de manera anàloga a la matrimonial, en qualsevol dels casos següents, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, si durant la convivència tenen un fill comú, o si formalitzen la relació en escriptura pública davant Notari.

04 04 2017

A Catalunya no existeix un tràmit formal d’inscripció en un registre públic per tenir l’emparament i reconeixement legal com a parella de fet, ja que només cal la convivència de dues persones de manera anàloga a la matrimonial, en qualsevol dels casos següents, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, si durant la convivència tenen un fill comú, o si formalitzen la relació en escriptura pública davant Notari.

Cal recordar que la nostra norma civil fins i tot dóna cabuda a les parelles de fet en la que un o els dos membres estan separats de fet del primer cònjuge amb qui mantenen encara el vincle matrimonial ( per tant, no divorciats del primer matrimoni ).

Ara bé, per accedir a la prestació de la pensió de viduïtat, una sentència del Tribunal Constitucional va establir l’aplicació de la normativa espanyola per ser reconeguts beneficiaris els membres de la parella no casada que viuen a Catalunya. És a dir, cal demostrar cinc anys de relació i, està constituït com a parella de fet davant d’un notari o constar en un registre de parelles estables dos anys abans de la defunció.

No obstant la llei catalana permet les parelles de fet de persones que encara tinguin el vincle matrimonial amb algú altre, amb qui no conviuen, per tant estan separades de fet, aquestes no poden accedir a la prestació de viduïtat. Igualment, si bé a Catalunya es consideren parelles de fet aquelles que tinguin un fill en comú encara que no ho hagin formalitzat en document públic o mitjançant inscripció en el registre, aquestes tampoc seran beneficaries de la prestació si no formalitzen la relació de convivència.

Amb l’objectiu de facilitar la inscripció en un registre públic es va acordar per Decret de 6 d’octubre de 2015, la creació d’un únic registre de parelles estables a Catalunya. Finalment, en data 28 de març de 2017, s’ha aprovat el Reglament de parelles estables de Catalunya que posa en funcionament el registre.

Així doncs, cal tenir en compte que es reconeix el dret de viduïtat de manera distinta al matrimoni, doncs si bé en aquest cas és automàtic el reconeixement, en les parelles estables, de fet, a més de les exigències que es demana als esposos, es demana la concurrència de determinada dependència econòmica amb el difunt i les formalitats que he esmentat.

És important assessorar-se dels drets i responsabilitats derivades d’un o altre model de família, les parelles de fet o el matrimoni. En especial per raó de les conseqüències legals que deriven de la seva constitució i ruptura.

Registre de la Generalitat de Catalunya.

La Regla d’en Kiko.

S’estima que un de cada cinc infants és víctima de violència sexual, inclòs l’abús sexual. Tot i així, podeu ajudar per a que això no passi als vostres fills i filles ni als nens i nenes del seu voltant. Ensenyeu-los “La Regla d’en Kiko”

19 11 2016

S’estima que un de cada cinc infants és víctima de violència sexual, inclòs l’abús sexual. Tot i així, podeu ajudar per a que això no passi als vostres fills i filles ni als nens i nenes del seu voltant. Ensenyeu-los “La Regla d’en Kiko”

“La Regla d’en Kiko” és una guia senzilla per ajudar els pares, mares i educadors a explicar als infants on no han d’intentar tocar-los altres persones, com reaccionar si això passa i a qui dirigir-se per demanar ajuda.Com és “La Regla d’en Kiko”? És senzilla: els infants no haurien de permetre que altres nens ni cap adult els toquessin les parts del cos que solen estar cobertes per la roba interior. Tampoc no haurien de tocar altres infants ni/o adults en aquestes zones.Així mateix, ajuda a explicar als nens que el seu cos els pertany, que hi ha secrets bons i secrets dolents, i formes de tocar bones i dolentes.

20 de novembre, Dia Universal de la Infància.

Impost sobre transmissions patrimonials i divorci/ separació en escriptura pública

En una situació de crisis familiar i ruptura de la convivència és imprescindible assessorar-se des d’una prespectiva multidisciplinar i amb una visió amplia. És important tenir en compte el cost, per tant, opcions per la resolució de la situació esdevinguda, i en especial, la fiscalitat de les operacions jurrídiques, així com de les obligacions econòmiques acordades.

09 11 2016

En una situació de crisis familiar i ruptura de la convivència és imprescindible assessorar-se des d’una prespectiva multidisciplinar i amb una visió amplia. És important tenir en compte el cost, per tant, opcions per la resolució de la situació esdevinguda, i en especial, la fiscalitat de les operacions jurrídiques, així com de les obligacions econòmiques acordades.

LLEI 2/2016, de 2 de novembre, de modificacions urgents en matèria tributària.

Finalment, amb relació a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’estableix una bonificació en la modalitat d’actes jurídics documentats que grava l’escriptura pública de separació i divorci i d’extinció de parella estable, amb la finalitat d’incentivar que aquests tràmits es facin per la via notarial i així es descongestionin els jutjats.

Artículo 82. CODIGO CIVIL

Los cónyuges podrán acordar su separación (DIVORCIO) de mutuo acuerdo transcurridos tres meses desde la celebración del matrimonio mediante la formulación de un convenio regulador ante el Secretario judicial o en escritura pública ante Notario, en el que, junto a la voluntad inequívoca de separarse, determinarán las medidas que hayan de regular los efectos derivados de la separación en los términos establecidos en el artículo 90. Los funcionarios diplomáticos o consulares, en ejercicio de las funciones notariales que tienen atribuidas, no podrán autorizar la escritura pública de separación.

Los cónyuges deberán intervenir en el otorgamiento de modo personal, sin perjuicio de que deban estar asistidos por Letrado en ejercicio, prestando su consentimiento ante el Secretario judicial o Notario. Igualmente los hijos mayores o menores emancipados deberán otorgar el consentimiento ante el Secretario judicial o Notario respecto de las medidas que les afecten por carecer de ingresos propios y convivir en el domicilio familiar.

No será de aplicación lo dispuesto en este artículo cuando existan hijos menores no emancipados o con la capacidad modificada judicialmente que dependan de sus progenitores.

La guarda compartida i la comunicació

La custodia compartida exige de ambos progenitores un esfuerzo especial para establecer una adecuada comunicación entre ellos.

19 10 2016

La custodia compartida exige de ambos progenitores un esfuerzo especial para establecer una adecuada comunicación entre ellos.

Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sec. 12.ª, 375/2016, de 20 de mayo

La custodia compartida exige de ambos progenitores un esfuerzo especial para establecer una adecuada comunicación entre ellos, para que pueda ser entendido por el otro lo que se quiere decir y que asuman que, a pesar de su ruptura, necesariamente van a tener que comunicarse sobre mil y una cuestión relativa al hijo común y será conveniente que aprendan a hacerlo sin desvalorizar al otro, sin trasladar rencores pasados, sin querer imponer la forma que cada uno tiene de gestionar la vida, como la única posible y respetando en todo caso que la potestad parental sigue siendo común y, por lo tanto, las decisiones relativas a la educación y salud de Gerardo deben necesariamente adoptarse por ambos. Ambos progenitores deben tener presente que Gerardo irá creciendo, quedan 12 años hasta que llegue a ser mayor de edad, y que sea una persona adulta madura, responsable y equilibrada emocionalmente dependerá en buena medida de las actitudes flexibles, conciliadoras, empáticas y de respeto hacia el otro que padre y madre hayan sabido mostrar y transmitir. Quedarse en la foto fija del momento de la ruptura y anclarse en lo que entonces se vivió, con las emociones negativas que el cambio de escenario vital produjo en los progenitores, supone no enfocar correctamente el futuro del hijo y de ellos mismos.

“Los divorcios ‘low cost’ pueden suponer una cadena perpetua”

La presidenta la Asociación Española de Abogados de Familia (Aeafa), María Dolores Lozano, advierte en una entrevista publicada por la Agencia EFE de que los divorcios de bajo coste, o low cost, son “una especie de cadena perpetua” para quienes los firman. “Todo lo barato siempre sale caro y resulta muy caro cuando de lo que se trata es de cuestiones que afectan de manera directa a las personas”, aseguró la letrada.

12 10 2016

La presidenta la Asociación Española de Abogados de Familia (Aeafa), María Dolores Lozano, advierte en una entrevista publicada por la Agencia EFE de que los divorcios de bajo coste, o low cost, son “una especie de cadena perpetua” para quienes los firman. “Todo lo barato siempre sale caro y resulta muy caro cuando de lo que se trata es de cuestiones que afectan de manera directa a las personas”, aseguró la letrada.

Lozano afirma que un divorcio implica cuestiones complejas como liquidaciones patrimoniales y reparto de bienes y recordó que “determinados pactos ya no pueden cambiarse, con lo cual son una especie de cadena perpetua para la persona firmante sin el asesoramiento adecuado”.

“Es muy importante contar con un asesoramiento muy profundo y lo más completo posible para que tu vida no se vea mermada ni constreñida a lo que podía haber hecho o dejar de hacer en el momento adecuado“, advierte la presidenta de esta asociación que agrupa a 1.800 letrados de familia de todo el país y que tiene entre sus finalidades su especialización y formación continuada.

Asociación Abogados de Família

La ruptura de la convivència i el contracte de lloguer

En un procés de crisis de la convivència cal conèixer les nostres responsabilitats i drets en relació a l’habitatge de lloguer on vivim.

22 05 2016

En un procés de crisis de la convivència cal conèixer les nostres responsabilitats i drets en relació a l’habitatge de lloguer on vivim.

Si la parella o matrimoni viu en un pis de lloguer, en el moment de la ruptura poden decidir de comú acord qui es quedarà amb la titularitat del contracte de lloguer, tant quan el contracte estigui a nom dels dos, d’un o altre. A manca d’acord decideix el Jutge.

I si el titular del contracte marxa de l’habitatge, qui es queda pot obtenir la titularitat del contracte de lloguer. Així ho permet la Llei d’Arrendament Urbans.

Aquell que abandona l’habitatge cal que es desvinculi formalment del contracte per evitar haver de respondre de les obligacions convingudes, en especial econòmiques, encara que no hi visqui, si encara en consta com a titular.

Dret a decidir en l’àmbit de la nostra salut

Existeixen normes que garanteixen el dret a decidir en l’àmbit de la salut i que per tant, preveuen distintes eines per expressar de forma anticipada la nostra voluntat i així garantir-la en aquelles situacions en les quals potser no es disposa de capacitat de decisió.

30 11 2015

Existeixen normes que garanteixen el dret a decidir en l’àmbit de la salut i que per tant, preveuen distintes eines per expressar de forma anticipada la nostra voluntat i així garantir-la en aquelles situacions en les quals potser no es disposa de capacitat de decisió.

Malauradament en la vida poden esdevenir situacions d’impossibilitat d’exercir el dret a decidir per un mateix, pel que, i en especial quan algú viu sol, una declaració o document de voluntats anticipades (testament vital) pot ajudar-nos a garantir el nostre dret a decidir i sobretot, pot suposar evitar conflictes familiars de desacord o dubtes sobre la nostra voluntat en una situació de tensió i de molta càrrega emocional per aquelles persones amb qui tenim una relació familiar, afectiva o molt propera.

La llei garanteix el nostre consentiment informat en l’àmbit de la salut i preveu per tant, que el titular del dret a la informació és el mateix pacient, i és ell qui pot autoritzar que siguin informades altres persones vinculades a ell per raons familiars o de fet. Tanmateix, la norma preveu que si no disposem de capacitat per entendre la informació atès el nostre estat físic o psíquic, la informació es donarà a les persones que esmentàvem, qui endemés són les mateixes que prestaran el consentiment per representació si nosaltres no podem.

Així doncs, en un document de voluntats anticipades podem abordar com i a qui volem que s’informi i per tant, les persones que en el seu cas hauran de donar el consentiment per una actuació i/o intervenció en l‘àmbit de la nostra salut.

Igualment, cal esmentar que la llei defineix altres eines (els poders preventius i l’autotutela) per preveure com resoldre situacions de manca de capacitat suficient per decidir o tenir cura de nosaltres mateixos per raó d’una malaltia o accident.

En definitiva, aquests instruments que la norma ens posa a l’abast, ens permeten definir el que nosaltres entenem per qualitat de vida, d’acord amb el nostre projecte vital, per abordar determinades situacions que afecten la nostra salut i/o en les que no podem autogovernar-nos personal i/o econòmicament.

“Pares, jo no em separo”

Paraules que expressen les emocions dels nostres infants en els moments de ruptura de les famílies i que convé que tinguem presents els pares i professionals.

29 09 2015

Paraules que expressen les emocions dels nostres infants en els moments de ruptura de les famílies i que convé que tinguem presents els pares i professionals.

Avui, en la sessió metodològica en mediació organitzada pel Centre de Mediació de Dret Civil de Catalunya, i amb el nom “Amb ulls de nen, pares jo no em separo” Recursos per a professionals i famílies», ens han presentat un material divulgatiu que m’ha sorprès per la senzillesa i claredat.

Font; Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de la Família, decàleg “Pares, jo no em separo“

Pla de Parentalitat

Ambdós progenitors són titulars de la potestat parental per complir les responsabilitats parentals que tenen envers els seus fills menors d’edat.

15 03 2015

Ambdós progenitors són titulars de la potestat parental per complir les responsabilitats parentals que tenen envers els seus fills menors d’edat.

Pel que, han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral. Els progenitors també tenen el deure d’administrar el patrimoni dels fills i de representar-los. El cessament de la convivència dels progenitors no altera les seves responsabilitats parentals, per tant, en general, es continuaran exercint de forma conjunta. Per això, la norma catalana (Codi Civil de Catalunya) ens diu que en les situacions de ruptura, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir conjuntament. Pel que, la norma preveu l’anomenat Pla de parentalitat com l’eina mitjançant la qual els progenitors poden consensuar, o en defecte definir l’autoritat judicial, la manera que s’exerceixen aquestes responsabilitats en situacions de vida separada dels progenitors. Així doncs, en el Pla de parentalitat han de constar els compromisos d’un i altre progenitor en la responsabilitat envers els fills. Per això, la Llei ens defineix alguns dels aspectes que cal concretar en el Pla de parentalitat; el sistema de guarda dels fills, el sistema de relació, comunicació i estades amb els fills, el lloc on viuran habitualment, les tasques de què s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills, el tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, la manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills, la manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili, així com a altres qüestions rellevants per als fills.

Per tant, és important que aquest full de ruta sigui elaborat, en el mesura del possible, des del consens i reflexió dels propis progenitors sobre les necessitats dels seus fills i les seves possibilitats. En aquest procés d’elaboració, els progenitors poden tenir el suport i orientació de distints professionals. El Pla de parentalitat ha de ser una eina oberta, no exhaustiva, doncs no es pot preveure tot, i en el que s’ha d’intentar descriure, en forma de pautes senzilles, les noves dinàmiques que són menester pels fills, així com definir-hi les indicacions necessàries per anticipar solucions o abordar les distintes situacions que poden esdevenir. Pel que cal defugir de formularis estàndards. Endemés, els progenitors poden preveure l’ús de la mediació o la intervenció de professionals de suport per aplicar-lo, o per resoldre les diferències derivades de la mateixa aplicació, o fins i tot, la conveniència i forma de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels seus fills.

Donació o préstec en el matrimoni

En el matrimoni existeix la presumpció de donació de la contraprestació o preu si resulta que aquesta prové del patrimoni del cònjuge no titular formal del bé. No es reconeix com a préstec si no en queda constància d’aquesta voluntat.

01 03 2015

En el matrimoni existeix la presumpció de donació de la contraprestació o preu si resulta que aquesta prové del patrimoni del cònjuge no titular formal del bé. No es reconeix com a préstec si no en queda constància d’aquesta voluntat.

En la normativa catalana es manté el principi que els béns adquirits a títol onerós (pagant una contraprestació o preu) durant el matrimoni, pertanyen al cònjuge que consti com a titular formal de l’adquisició.

Ara bé, s’exclouen d’aquesta premissa els béns mobles destinats a l’ús familiar, com ara els vehicles, el mobiliari, els aparells domèstics o els altres béns que integren el parament de la casa. En aquest tipus de béns, la mera acreditació de la titularitat formal (com el registre de vehicles de DGT), és sovint poc significativa i, per això, atesa la destinació familiar dels béns, es parteix de la premissa que pertanyen a ambdós cònjuges per meitats.

Es aconsellable que els préstecs de diners que es facin els cònjuges durant la convivència constin en un document que pot elaborar un advocat i a fi d’evitar possibles problemes o conflictes de futur, doncs a manca de pacte escrit pot no resultar clar si els diners es van prestar i per tant, es van deixar amb la voluntat de devolució o compensació en el supòsit de ruptura, o bé, senzillament es van donar sense concórrer un ànim de recuperar-los en el supòsit de trencament de la relació.

L’advocat també pot aconsellar i confeccionar en el seu cas, un document d’acords abans d’iniciar la convivència o durant aquesta, i sigui matrimonial o no, per regular les distintes relacions econòmiques que van esdevenint entre els membres de la parella i que poden tenir certa transcendència en un futur o en una situació de cessament o ruptura de la convivència.

En definitiva, aquests documents no s’han d’entendre com un signe de manca de confiança en l’altre, sinó tot el contrari, més aviat com una eina de transparència i honradesa en els tractes durant la convivència o relació amb la voluntat d’evitar malentesos que poden esdevenir en futurs conflictes difícils d’abordar quan potser la relació i tracte és distint per qualsevol circumstància.

Testament

En un testament podem modificar la successió que determina la llei, fer previsions específiques per preservar i garantir la nostra voluntat.

28 02 2015

En un testament podem modificar la successió que determina la llei, fer previsions específiques per preservar i garantir la nostra voluntat.

Quan una persona mort sense testament la seva herència afavoreix primerament als fills, per dret propi, i a llurs descendents, per tant néts, per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent. Si el difunt mor sense fills ni altres descendents, l’herència afavoreix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del difunt conserven el dret a llegítima. Si el difunt mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent, l’herència es defereix als seus pares a parts iguals, o al que hagi sobreviscut.

Entre d’altres, els progenitors poden nomenar tutors pels seus fills menors o amb la capacitat d’obrar modificada per sentència judicial pel supòsit que ells faltin. En el testament els progenitors també poden nomenar administradors del patrimoni que rebin els seus fills.

El dret d’aliments entre parents

Si no tinc suficient capacitat per atendre les meves necessitats vitals puc reclamar l’ajuda d’algun familiar. Pel que, encara que sigui major d’edat, i amb vida independent dels meus pares, sinó puc atendre les meves necessitats bàsiques puc reclamar-los aliments. Igualment, es poden demanar aliments als fills per poder atendre les necessitats indispensables.

18 01 2015

Si no tinc suficient capacitat per atendre les meves necessitats vitals puc reclamar l’ajuda d’algun familiar. Pel que, encara que sigui major d’edat, i amb vida independent dels meus pares, sinó puc atendre les meves necessitats bàsiques puc reclamar-los aliments. Igualment, es poden demanar aliments als fills per poder atendre les necessitats indispensables.

EL MENOR POT DECIDIR AMB QUI VOL VIURE EN UNA SITUACIÓ DE RUPTURA DE LA CONVIVÈNCIA DELS PROGENITORS ?

La imprescindible audiència dels menors en el cas que tinguin suficient judici, i en tot cas si són majors de 12 anys, ve imposada per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen de 20 de novembre de 1989, ratificada per l ‘ article 24 de la Carta dels drets fonamentals de la UE de l’any 2000.

25 11 2014

La imprescindible audiència dels menors en el cas que tinguin suficient judici, i en tot cas si són majors de 12 anys, ve imposada per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen de 20 de novembre de 1989, ratificada per l ‘ article 24 de la Carta dels drets fonamentals de la UE de l’any 2000.

El nen que estigui en condicions de formar-se un judici propi té dret a ser escoltat en el procediment (judicial o administratiu) que l’afecti, especialment quan es tracti de l’adopció o modificació de les mesures relatives a la seva guarda i custòdia.

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, número 2/2014, de 09/01/2014, Recurs Ponent: Mª Eugenia Alegret Burgues. Recurs 95/2013.

L’ article 233.11.1.e del CCCat diu, en relació amb els procediments de nul·litat, separació o divorci, que, per establir el règim de guarda i custòdia, cal tenir en compte, entre d’altres criteris, “l’opinió expressada pels fills”, sense precisar-ne l’edat, tot i que l’article 211-6.2 ja havia establert que “el menor d’edat, d’acord amb la seva

edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.” El dret del menor a ser escoltat abans de prendre una decisió que el pugui afectar no significa, no obstant això, que la seva opinió o la seva voluntat hagin de ser determinants en la resolució que s’adopti. El seu criteri s’ha de tenir en compte però no pot erigir-se en element decisori. En un altre cas s’incorreria en el risc de convertir els menors en subjectes i en objectes de la disputa dels seus pares.

Així ho determina amb claredat l’article 233-11.1 que obliga a una ponderació conjunta dels criteris tinguts en compte, i l’únic que preval és el de l’interès superior del menor (211-6.1). En aquest sentit, no és irrellevant que l’opinió dels menors consti en el cinquè lloc de l’article esmentat. D’aquesta manera, els tribunals han de valorar el contingut de l’audiència del menor conjuntament amb altres factors, ja que en ocasions la voluntat expressada pels menors no coincideix amb la voluntat real ni amb el que els resulta més beneficiós. Naturalment no escau desconèixer, sense la ponderació dels altres criteris tinguts en compte en la norma, i la justificació deguda o especial motivació, els desitjos dels menors, quan, com és el cas, té judici suficient. No obstant això, perquè el desig del menor amb judici suficient pugui ser atès sempre caldrà: a) que la seva opinió sigui lliurement emesa i la seva voluntat correctament formada, no mediatitzada o interferida per la conducta o la influència d’algun dels pares; b) que les seves raons siguin atendibles perquè no estan inspirades en criteris de comoditat o benestar a curt termini, i c) que no estigui desaconsellada per l’especial incidència d’altres criteris amb els quals, segons la norma, ha de ser ponderada conjuntament l’opinió dels menors.

LA POTESTAT PARENTAL i decisions entorn els fills i les filles; canvi domicili i centre educatiu

En exercici de les responsabilitats parentals o potestat parental, els progenitors de comú acord han de decidir les qüestions relacionades amb els seus fills i filles. S’ha de distingir el concepte de potestat del de guarda dels fills i les filles.

25 11 2014

En exercici de les responsabilitats parentals o potestat parental, els progenitors de comú acord han de decidir les qüestions relacionades amb els seus fills i filles. S’ha de distingir el concepte de potestat del de guarda dels fills i les filles.

Per tant, han de decidir entre d’altres sobre l’estat de salut dels fills i les filles, tractaments i intervencions, el tipus d’ensenyament o centre educatiu, un canvi de centre, el lloc de residència habitual i el canvi de domicili si això aparta el menor del seu entorn habitual, trasllat a un altre país, activitats extraescolars, celebracions religioses …

Aquestes responsabilitats i representació -fins a la majoria d’edat-, no varia pel cessament de la convivència dels pares, pel que, les decisions s’hauran de continuar prenent de comú acord en benefici i interès dels fills i les filles.

Pel que, la regla general, és que existint convivència o extingida aquesta, qualsevol dels progenitors, fins i tot qui ostenta la guarda dels fills i les filles, necessita el consens de l’altre. En defecte d’acord és menester l’autorització judicial.

la família

La norma catalana parteix del reconeixement de que la família gaudeix de protecció legal, i a més, entén la institució familiar com aquella que deriva, sense discriminació, de les relacions familiars en motiu del matrimoni, de la convivència estable en parella i de les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents (monoparentals). A més, es reconeixen com a membres de la família, els fills i les filles de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli familiar com a conseqüència de la formació de famílies reconstituïdes.

05 11 2014

La norma catalana parteix del reconeixement de que la família gaudeix de protecció legal, i a més, entén la institució familiar com aquella que deriva, sense discriminació, de les relacions familiars en motiu del matrimoni, de la convivència estable en parella i de les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents (monoparentals). A més, es reconeixen com a membres de la família, els fills i les filles de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli familiar com a conseqüència de la formació de famílies reconstituïdes.

Advocada amb més de 20 anys d’experiència

Advocada

Assessora en dret de la persona i dret de família

Advocada col·laborativa i mediadora

Perfil Professional

APROPO el coneixement dels drets i responsabilitats de les persones d’una forma senzilla i entenedora

ASSESSORAMENT I FORMACIÓ

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

DIRECCIÓ EN JUDICIS

Advocada de dret civil

Assessora
en dret de la
persona i dret
de família

Advocada
col·laborativa
i mediadora

Perfil
Professional

APROPO el
coneixement
dels drets i
responsabilitats
de les persones
d’una forma
senzilla i
entenedora