Escolto les persones, estudio les situacions que em plantegen i les abordo de manera minuciosa, creativa i propera. Aprofito la meva experiència i inquietud constant per aprendre i resoldre. M’agrada el meu ofici, des del compromís amb les persones i les famílies, des del repte i l’entusiasme. Em considero una artesana del dret.
Advocada (en exercici des del 1998), professional en la resolució de conflictes, mediadora i advocada col·laborativa (pionera a Catalunya). Formació en l’especialitat de dret de la persona i de família amb un màster de la Universitat de Barcelona.
Actualment soc professora de dret de la persona i de família a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (des del 2009), docent del Màster en Advocacia de la Universitat de Girona i assessora en els drets de les persones en serveis de l’Administració pública, en especial, en els drets i deures en les relacions de convivència i familiars, així com en les possibles actuacions en situacions de violència familiar o de gènere. També he estat docent de l’Escola de Pràctica Jurídica de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona.
El convenciment de la necessitat d’un enfocament ampli i els anys de recorregut professional, em permeten poder oferir una resposta diversa i integral consolidada.
La meva experiència m’ha permès confeccionar una guia en pro d’un bon procés de canvi en el moment de la ruptura de la convivència (separació, divorci, trencament de la relació de parella) amb la mirada atenta cap a l’interès i el benestar dels fills i filles.
La meva xarxa de col·laboradors i col·laboradores em permeten poder treballar de forma transversal. L’equip està format per professionals en l’àmbit econòmic i fiscal (imprescindible per arribar a uns acords viables, amb previsió de l’impacte fiscal i per a una bona gestió del patrimoni i el deute), professionals de la psicologia i de l’àmbit social (per fer acompanyament, gestió emocional del canvi, suport, assessorament en les capacitats, aptituds i responsabilitats parentals, peritatges psicosocials, conciliació de la ruptura i el benestar dels fills i filles, intervenció en situacions de patiment evident dels fills i filles), professionals en l’àmbit educatiu i de la salut, i altres advocats i advocades en àmbits diversos del dret (dret penal, administratiu, laboral, estrangeria…).
Parteixo de la necessitat d’apropar el coneixement dels drets i les responsabilitats de les persones d’una forma senzilla i entenedora, ja que conèixer-los ens permet exercir la nostra llibertat de decisió i compromís i, força sovint és una informació que manca en el nostre dia a dia.
Poder disposar de la informació o d’un assessorament preventiu i especialitzat (visites d’assessorament) ens pot ajudar a l’hora de prendre decisions i en la gestió dels problemes o conflictes.
Per la meva experiència docent i d’assessora en l’Administració pública, puc oferir formació, projectes i consultoria tècnica i especialitzada a entitats públiques o privades, empreses, col·lectius i comunitats. Elaboro informes jurídics per a altres professionals, atenc consultes jurídiques i ofereixo formació en dret de la persona i en dret de família.
Som responsables de les nostres decisions i dels nostres actes, per tant també hem de ser responsables de la resolució dels conflictes amb què ens podem trobar.
La meva formació en ADR (mediació, arbitratge, negociació, dret col·laboratiu) em permet fer un abordatge a mida de les necessitats de les persones i del conflicte, descartant la intervenció judicial en els supòsits que sigui viable i en pro de valors, actituds i comportaments basats en el diàleg, la convivència, la tolerància, el compromís, la llibertat i la responsabilitat en les decisions.
Els sistemes de resolució de conflictes són especialment adequats en l’àmbit de les relacions de convivència o familiars, en els que s’aposta per obtenir una resposta que asseguri un sistema de vida de més qualitat i amb més equilibri, fomentant la comunicació i l’acord de present i de futur. Per això crec que, sempre que es pugui, cal evitar resoldre els conflictes a través del sistema judicial, que imposa la solució però sovint no resol el conflicte que l’ha generat i, a vegades, el mateix procés judicial genera nous problemes.
Quan no és possible ni adequat resoldre un conflicte amb un procés extrajudicial, ni és suficient l’assessorament, ja que hi ha situacions i matèries que exigeixen acudir als tribunals, ofereixo la direcció i assessorament tècnic especialitzat per acudir als tribunals (demandes, contestacions, modificacions, denúncies, recursos…).
Us presentem el vídeo de promoció del Dret Col·laboratiu.
Esperem que us agradi tant com a nosaltres i no dubteu en compartir-lo.
Gràcies a totes i tots els que l’heu fet possible.
Us presentem el vídeo de promoció del Dret Col·laboratiu.
Esperem que us agradi tant com a nosaltres i no dubteu en compartir-lo.
Gràcies a totes i tots els que l’heu fet possible.
Comencem l’any amb l’energia focalitzada en altres eines i maneres d’abordar els conflictes familiars, prioritzant els nostres infants i adolescents i cuidant les relacions personals.
Il·lusionada de formar part d’un moviment arreu del món que vol oferir eines per reduir el conflicte i minimitzar el seu impacte en les persones, els seus fills, família i vida.
Aquest nou aprenentatge em permet reafirmar el meu compromís amb les persones i les famílies amb tota la seva diversitat.
Comencem l’any amb l’energia focalitzada en altres eines i maneres d’abordar els conflictes familiars, prioritzant els nostres infants i adolescents i cuidant les relacions personals.
Il·lusionada de formar part d’un moviment arreu del món que vol oferir eines per reduir el conflicte i minimitzar el seu impacte en les persones, els seus fills, família i vida.
Aquest nou aprenentatge em permet reafirmar el meu compromís amb les persones i les famílies amb tota la seva diversitat.
On behalf of the IACP team and board, I want to thank you for your commitment to helping families choose peace instead of chaos amidst everything going on around us.
The impact of your Collaborative work will live for decades.
Children will grow up to remember their parents moving on with dignity and thoughtfulness. And they will carry those memories of respect into their own relationships.
Please take a moment to remember all of the clients you helped this year.
Now, think about where they might be if you hadn’t helped.
The passion you have for the work you do is essential and impressive.
There simply aren’t enough words to express how grateful I am to have you as a Collaborative professional and advocate.
EVA, this year has certainly prompted us to do some deep reflection about values and how we help effect change in communities worldwide.
I am excited to stand with you as we leap into 2021, fully charged and ready to get to work.
Again, thank you for all that you do.
Happy New Year!
Es pretén potenciar la mediació en l’àmbit dels conflictes familiars, especialment en els que afecten els menors d’edat, atenent llur interès superior, tot establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació, llevat lògicament dels supòsits en què el recurs a la mediació estigui legalment exclòs.
Es pretén potenciar la mediació en l’àmbit dels conflictes familiars, especialment en els que afecten els menors d’edat, atenent llur interès superior, tot establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació, llevat lògicament dels supòsits en què el recurs a la mediació estigui legalment exclòs.
LLEI 9/2020, del 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i de la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat.
En aquesta sessió prèvia s’informa les parts del funcionament, les característiques i els beneficis de la mediació, per tal que, lliurement i fonamentadament, puguin analitzar i decidir si volen iniciar el procés de mediació. Així mateix, es preveu la possibilitat que la sessió prèvia pugui continuar amb una exploració del conflicte, si així ho acorden les parts, a les quals cal escoltar, opció que pot afavorir l’estalvi de temps i tràmits i acostar encara més les persones afectades a la mediació. Particularment, la iniciativa també pretén protegir els infants afectats pel conflicte, l’interès superior que els és propi i llur dret a mantenir les relacions personals amb els progenitors i amb altres membres de la família
El Consell General del Poder Judicial, en la seva «Guia pràctica per a implementar la mediació intrajudicial», reconeix que la voluntarietat de la mediació no és incompatible amb l’obligatorietat d’assistir a una sessió informativa prèvia al procés i adverteix, fins i tot, que la no assistència a una sessió d’aquest tipus es pot considerar com a conducta contrària a la bona fe processal, atès que comporta rebutjar sense fonament una oportunitat oferta pel jutjat des d’una perspectiva d’una solució millor.
Article 233-6. Mediació
»1. La submissió a la mediació és obligatòria abans de la presentació d’accions judicials si s’ha pactat expressament.
»2. Els cònjuges, abans de presentar la demanda, en qualsevol fase del procés judicial i en qualsevol instància, poden sotmetre les discrepàncies a mediació amb vista a aconseguir un acord, excepte en els casos de violència familiar o masclista.
»3. Una vegada iniciat el procés judicial, l’autoritat judicial, a iniciativa pròpia o a petició d’una de les parts o dels advocats o d’altres professionals, pot derivar les parts a una sessió prèvia sobre mediació, de caràcter obligatori, per tal que coneguin el valor, els avantatges, els principis i les característiques de la mediació, amb la finalitat que puguin assolir un acord. Si així ho acorden les parts, a les quals cal escoltar, aquesta sessió pot continuar, en el mateix moment o en un de posterior, amb una exploració del conflicte que les afecta. Les parts poden decidir si opten o no pel procediment de mediació, i poden participar en la sessió prèvia i en la de mediació assistides per llurs advocats. Aquesta assistència és necessària si ho requereixen les parts o si així ho disposa l’autoritat judicial i s’ha de desenvolupar sempre amb ple respecte pels principis de la mediació i per la igualtat entre les parts.
»4. La manca d’assistència no justificada a la sessió prèvia obligatòria sobre mediació no està sotmesa a confidencialitat i ha d’ésser comunicada a l’autoritat judicial.
»5. Les parts poden demanar de comú acord la suspensió del procés judicial mentre dura la mediació. El procés judicial s’ha de reprendre quan fineixi el termini previst per a fer efectiva la mediació, quan ho sol·liciti qualsevol de les parts o quan s’assoleixi un acord en la mediació.
»6. L’inici d’un procediment de mediació familiar està sotmès als principis de voluntarietat i confidencialitat. En cas de desistiment del procediment de mediació, aquest no pot perjudicar els litigants que hi han participat. La comunicació a l’autoritat judicial del desistiment de qualsevol de les parts o de l’acord assolit en la mediació dona lloc a l’aixecament de la suspensió.
»7. Els acords assolits en la mediació, una vegada incorporats en forma al procés judicial, s’han de sotmetre a l’aprovació judicial en els mateixos termes que l’article 233-3 estableix per al conveni regulador.
»8. Els acords assolits en la mediació respecte al règim d’exercici de la responsabilitat parental es consideren adequats per als interessos del menor. La manca d’aprovació per l’autoritat judicial s’ha de fonamentar en criteris d’ordre públic i d’interès del menor.
El proper dia 9 d’octubre participo com a ponent en una conferència en el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
El proper dia 9 d’octubre participo com a ponent en una conferència en el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
L’estudi constant, l’experiència i l’interès per tot el relatiu a les persones des de la perspectiva del dret, especialment en la protecció dels infants i adolescents, em permet poder participar en diferents fòrums per poder aportar, participar i rebre més coneixement.
Us informem que el proper 25 de setembre de 2020 a les 12.00 hores l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Figueres organitza una conferència en línia gratuïta amb el títol: El dret col·laboratiu: una nova forma de treballar. Nous temps i noves solucions per els nostres clients.
Intervindran com a ponents, la Sra. Montserrat Tur, presidenta de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu i la Sra. Eva Beneit Vila, advocada col·laborativa i membre de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu. Docent de dret de família i dret de la persona a la UdG.
Us informem que el proper 25 de setembre de 2020 a les 12.00 hores l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Figueres organitza una conferència en línia gratuïta amb el títol: El dret col·laboratiu: una nova forma de treballar. Nous temps i noves solucions per els nostres clients.
Intervindran com a ponents, la Sra. Montserrat Tur, presidenta de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu i la Sra. Eva Beneit Vila, advocada col·laborativa i membre de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu. Docent de dret de família i dret de la persona a la UdG.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar aquest febrer passat una interessant sentència que cal tenir en compte per valorar els impactes fiscals dels acords d’adjudicacions de l’habitatge familiar en els convenis de regulació de les ruptures matrimonials.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar aquest febrer passat una interessant sentència que cal tenir en compte per valorar els impactes fiscals dels acords d’adjudicacions de l’habitatge familiar en els convenis de regulació de les ruptures matrimonials.
La sentència diu que es pot fer una adjudicació de l’habitatge familiar sense que hi hagi compensacions equitatives, per tant amb excessos d’adjudicació no compensats, i no meritar l’impost de donació o de transmissions patrimonials.
“Dicho precepto no hace referencia a ninguna extinción de sociedad conyugal sino a la disolución del matrimonio en general, por lo que debe entenderse aplicable también a los supuestos de matrimonio en régimen de separación de bienes. Con arreglo a dicha normativa y dado que el convenio regulador de divorcio que obra en el expediente administrativo se desprende que por mutuo acuerdo se adjudica a la Sra. Sara la mitad indivisa de la vivienda habitual perteneciente al matrimonio, no procede en relación a dicho bien liquidación alguna ni por el ITP ni por el de Donaciones.”.
Amb la lectura de la sentència es confirma la importància d’establir acords des de la imprescindible expertesa en l’assessorament i la conseqüent diligent redacció, allunyada per tant de fórmules estandarditzades.
És important assessorar-se, deixar-se acompanyar i orientar per una professional de l’advocacia amb expertesa en el moment de la ruptura o crisis familiar. Sobretot, abans de prendre decisions, assumir compromisos i/o dissenyar noves dinàmiques. Cal fer-ho des del coneixement dels drets i responsabilitats, i des d’una valoració acurada per procurar-ne la sostenibilitat, la protecció del benestar dels nostres infants i adolescents, així com la viabilitat econòmica.
S’ha de confiar en la proximitat de la professional, la seva expertesa i la seva capacitat analítica de la situació i necessitats. La recerca generalitzada en fonts que no podem contrastar (internet, entorn social) poden abocar-nos a posicions basades en falsos mites, informacions esbiaixades, equivocades … i per tant, dificultar la gestió de la crisis de ruptura.
És important assessorar-se, deixar-se acompanyar i orientar per una professional de l’advocacia amb expertesa en el moment de la ruptura o crisis familiar. Sobretot, abans de prendre decisions, assumir compromisos i/o dissenyar noves dinàmiques. Cal fer-ho des del coneixement dels drets i responsabilitats, i des d’una valoració acurada per procurar-ne la sostenibilitat, la protecció del benestar dels nostres infants i adolescents, així com la viabilitat econòmica.
S’ha de confiar en la proximitat de la professional, la seva expertesa i la seva capacitat analítica de la situació i necessitats. La recerca generalitzada en fonts que no podem contrastar (internet, entorn social) poden abocar-nos a posicions basades en falsos mites, informacions esbiaixades, equivocades … i per tant, dificultar la gestió de la crisis de ruptura.
El meu criteri és complir les dinàmiques acordades pels tribunals si existeix una resolució que estableixi el sistema de guarda compartida o individual amb estades i comunicació, però amb un exercici de cooperació, responsabilitat, creativitat i generositat dels progenitors per garantir el confinament i prendre des del consens les mesures necessàries per evitar al màxim el risc i exposició de les filles i fills, i així com pels entorns familiars de confinament. I evidentment, és necessària aquesta cooperació per evitar la propagació del coronavirus, aquesta també és una responsabilitat social important que cal assumir.
El meu criteri és complir les dinàmiques acordades pels tribunals si existeix una resolució que estableixi el sistema de guarda compartida o individual amb estades i comunicació, però amb un exercici de cooperació, responsabilitat, creativitat i generositat dels progenitors per garantir el confinament i prendre des del consens les mesures necessàries per evitar al màxim el risc i exposició de les filles i fills, i així com pels entorns familiars de confinament. I evidentment, és necessària aquesta cooperació per evitar la propagació del coronavirus, aquesta també és una responsabilitat social important que cal assumir.
L’inicial desconcert, el conseqüent i immediata allau de recomanacions dels tribunals i col·lectius, fins i tot contradictòries, van provocar un primer escenari de consultes i situacions complexes.
En poques hores i dies, es va anar intentant generalitzar un mateix missatge. La necessitat d’arribar a acords.
Amb el pas dels dies, les casuístiques han anat augmentant, apareixen els desacords on inicialment hi havia acords, i la inquietud i necessitat de poder projectar un horitzó de normalització de les dinàmiques, genera problemes d’entesa i comunicació.
En aquests moments els tribunals no donaran resposta a aquestes situacions pel que s’ha de recomanar continuar fent un gran esforç de comprensió i cooperació, l’escenari és excepcional i ho exigeix. La salut de les nostres filles i fills, la nostra, del nostre entorn i de la nostra societat ens ho exigeix.
Les famílies en situacions de conflicte sense capacitat de cooperació han de cercar recursos externs per procurar garantir el benestar de les filles i fills. Molts dels conflictes si no s’aborden adequadament, poden tenir conseqüències greus en els vincles i en el desenvolupament com a persones dels nostres infants i adolescents. Desconeixem les respostes que podran donar els tribunals a aquestes situacions (modificacions de dinàmiques de guarda i estades per manca de cooperació o per raó de l’actitud d’algun dels progenitors per resoldre el conflicte, multes, compensacions dels períodes d’estada, comissió de delictes … ) i els instruments que s’hauran d’articular per acompanyar als fills i filles en el patiment de les conseqüències d’aquests escenaris de conflicte.
La Generalitat conscient d’aquest escenari a posat a disposició de les famílies distintes eines; gratuïtat mediació, recomanacions i orientacions. Enllaç Justícia GENCAT
Us recomano la lectura de les Recomanacions a pares i mares per a l’exercici de la guarda en temps d’estat d’alarma pel COVID-19 ; està fet per Montserrat Tur, advocada, coach i mediadora familiar i Elena Lauroba, professora titular de Dret Civil de la UB, i publicat web Generalitat. Professionals imprescindibles. Enllaç recomanacions
Recomanacions des dels col·legis professionals i equips tècnics de suport als Tribunals; recomanacions entorn als règims de comunicació i estança dels fills i filles durant l’estat. Enllaç Justícia GENCAT
Accés orientacions judicials (per partits judicials) al web de la Societat Catalana d’Advocats de Família. http://scaf.cat/
Un escenari molt preocupant és el de les dones víctimes de violència de gènere amb fills i filles, així com els infants i adolescents que pateixen maltractaments i/o abusos sexuals, la seva exposició i feblesa causada pel confinament, els persones molt més vulnerables en un alt risc per la seva vida i integritat física i psíquica. S’estan fent molts esforços per arribar a aquestes persones i ajudar-les.
En una situació de perill i risc per la vida de la dona o la dels infants i adolescents, es pot trucar al 112 (24 hores al dia/ 365 dies l’any), o el telèfons de Mossos d’Esquadra o Policia local de cada municipi.
Recurs especialitzat en violència masclista de la Generalitat de Catalunya 900.900.120 (gratuït i confidencial 24 h/365). També per mail: 900900120@gencat.cat o Whatsapp 671778540. Els serveis es presten en diferents idiomes i adaptat a possibles situacions de discapacitat. L’Institut Català de les Dones, entre d’altre accions, està fent la campanya “Establiment segur contra la violència masclista” perquè les dones comptin al llarg del confinament amb el suport dels comerços per trucar al 900900120 Enllaç Dones GENCAT
La meva opinió també al Diari de Girona del 9 d’abril. Enllaç notícia
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha publicat la informació relativa a aquestes qüestions;
Registre Civil i jutjats de pau
Gestions als jutjats
Règim de guarda, custòdia o visita dels fills
Actuacions judicials programades
Serveis no essencials dels jutjats
Serveis dels metges forenses
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha publicat la informació relativa a aquestes qüestions;
Registre Civil i jutjats de pau
Gestions als jutjats
Règim de guarda, custòdia o visita dels fills
Actuacions judicials programades
Serveis no essencials dels jutjats
Serveis dels metges forenses
L’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia, juntament amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, amb la voluntat de donar suport a les famílies quant a les transicions dels fills entre les llars, han arribat a un consens en clau psicosocial en l’àmbit públic i privat, i han elaborat un document per ajudar-les a valorar el risc implícit en aquestes transicions atesa la situació actual.
L’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia, juntament amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, amb la voluntat de donar suport a les famílies quant a les transicions dels fills entre les llars, han arribat a un consens en clau psicosocial en l’àmbit públic i privat, i han elaborat un document per ajudar-les a valorar el risc implícit en aquestes transicions atesa la situació actual.
S’ha creat un comitè interdisciplinari de crisi, integrat per professionals de la judicatura, la Fiscalia, lletrats de l’Administració de justícia, l’advocacia i l’EATAF, amb la finalitat d’intercanviar informació i cercar criteris d’actuació i decisió.
Segueixo treballant, podeu contactar com sempre per correu electrònic, info@evabeneitvila.cat, telèfon 640 17 28 98 o 972 41 08 50.
Ofereixo l’atenció per correu, telèfon i mitjançant els sistemes que ens permeten les noves tecnologies de la informació i comunicació.
Segueixo treballant, podeu contactar com sempre per correu electrònic, info@evabeneitvila.cat, telèfon 640 17 28 98 o 972 41 08 50.
Ofereixo l’atenció per correu, telèfon i mitjançant els sistemes que ens permeten les noves tecnologies de la informació i comunicació.
En un recent informe, l’Organització Mundial de la Salut ha alertat que els infants i adolescents de tot el món no estan realitzant l’activitat física que necessitarien per a la seva edat.
Pel que, tenim l’obligació de garantir que els nostres infants i adolescents facin activitats físiques, en especial, activitats escolars i/ o extraescolars.
En l’exercici de les responsabilitats parentals com a progenitors en un model de no convivència, cal igualment prioritzar les necessitats dels nostres infants i adolescents.
En un recent informe, l’Organització Mundial de la Salut ha alertat que els infants i adolescents de tot el món no estan realitzant l’activitat física que necessitarien per a la seva edat.
Pel que, tenim l’obligació de garantir que els nostres infants i adolescents facin activitats físiques, en especial, activitats escolars i/ o extraescolars.
En l’exercici de les responsabilitats parentals com a progenitors en un model de no convivència, cal igualment prioritzar les necessitats dels nostres infants i adolescents.
Sovint el debat sobre les activitats extraescolars no adquireix la importància i magnitud que ha de tenir, ni en l’escenari del consens, ni el judicial, i es dona poca transcendència a les conseqüències d’aquesta mancança en la criança dels fills i les filles.
Les recomanacions de l’OMS diuen que per als infants i joves d’entre 5 i 17 anys, l’activitat física ha de consistir en jocs, esports, desplaçaments, activitats recreatives, educació física o exercicis programats, en el context de la família, l’escola o les activitats comunitàries. Pel que, l’OMS recomana que els infants i joves de 5 a 17 anys inverteixin com a mínim 60 minuts diaris en activitats físiques d’intensitat moderada a vigorosa.
Els beneficis per a la salut d’un estil de vida físicament actiu en els nostres joves inclouen una millor forma física cardiorespiratòria i muscular, salut òssia i cardiometabòlica i efectes positius sobre l’estat de pes. L’activitat física diària hauria de ser, en la seva major part, aeròbica.
Convindria incorporar, com a mínim tres vegades per setmana, activitats vigoroses que reforcin, en particular, els músculs i ossos. Així mateix, l’OMS explica que l’activitat física pot contribuir al desenvolupament social dels joves, donant-los l’oportunitat d’expressar-se i fomentant l’autoconfiança, la interacció social i la integració. A més, en destaca els beneficis d’aquesta activitat física en la salut psicològica.
Cal recordar, que la família és una institució bàsica i imprescindible per l’atenció i l’educació dels nostres infants i adolescents, tingui el model que tingui. Després d’una ruptura, la família, continua existint, però amb una organització diferent i amb un projecte i responsabilitat en comú: l’educació i la criança dels fills i les filles. En els progenitors continua la responsabilitat de promoure valors, actituds, i comportaments saludables i responsables que afavoreixin el desenvolupament sa dels fills i les filles, i a més, la responsabilitat de garantir els seus drets.
La Convenció sobre els Drets de l’Infant, en el seu article 18 diu (…) Les mares i els pares o, si falten, els tutors legals tenen la responsabilitat primordial de l’educació i el desenvolupament de l’infant. Llur preocupació fonamental ha de ser l’interès primordial de l’infant.
L’activitat física com activitat escolar, extraescolar i en la família és una necessitat imprescindible pel desenvolupament com persona dels nostres infants i adolescents, per tant, una responsabilitat que han de garantir els progenitors. És un dret dels nostres infants i adolescents que no pot descuidar-se.
L’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu ha culminat la primera edició de la seva Formació en dret col·laboratiu, que ha comptat amb la participació de vint advocades i advocats, els primers diplomats en aquesta matèria a Catalunya. Per celebrar-ho, l’Associació va convocar-los a un sopar el passat 18 de juliol, on es va analitzar aquesta primera experiència i els guanys personals i professionals assolits per tots els participants.
L’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu ha culminat la primera edició de la seva Formació en dret col·laboratiu, que ha comptat amb la participació de vint advocades i advocats, els primers diplomats en aquesta matèria a Catalunya. Per celebrar-ho, l’Associació va convocar-los a un sopar el passat 18 de juliol, on es va analitzar aquesta primera experiència i els guanys personals i professionals assolits per tots els participants.
Com s’explica al lloc web de l’Associació, que ja ha fet pública la segona edició d’aquesta formació, el dret col·laboratiu és un mètode alternatiu de resolució de conflictes, que permet als advocats portar a terme una negociació, de forma innovadora, col·laborativa, honesta i sincera envers l’altra part, sense que això suposi perdre la fermesa en la defensa dels interessos dels seus clients. El dret col·laboratiu, fa del client el protagonista i principal partícip del procés i l’implica i l’acompanya. És un procés en el qual les parts són protagonistes en la recerca de solucions. El procés de negociació es fa de forma conjunta entre els advocats col·laboratius i els clients, per bé que en els equips també hi poden col·laborar, si s’escau, altres professionals (mediadors, coachs, psicòlegs, notaris…).
El dret col·laboratiu es desenvolupa en un procés fonamentat en les necessitats i els interessos de les parts, on les tècniques, els mecanismes i les eines sobre la gestió de conflictes, la gestió de les emocions i de les relacions entre les parts, prenen protagonisme. Els advocats col·laboratius coneixen i estan formats per emprar aquestes eines. Els advocats, quan actuen en un procés com a advocats col·laboratius (no és una funció permanent de l’advocat, és una eina més), es comprometen que, en cas de no arribar a un acord satisfactori, no representaran el client en el procés contenciós sobre l’assumpte.
El sopar va comptar amb l’assistència, com a convidat, del director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, que va felicitar tots els participants i els va lliurar els diplomes i els distintius acreditatius de la formació en dret col·laboratiu. Totes les persones que han superat aquesta formació podran lluir el distintiu en els seus despatxos i en les xarxes socials, de forma que quedi acreditada la seva idoneïtat per intervenir com a advocats experts en dret col·laboratiu.
Font; justiciagencat.
En l’acta de graduació de la Facultat de Dret he estat escollida pels alumnes entre els tres professors més valorats del Màster de l’Advocacia ( promoció 2017 – 2019 ).
En l’acta de graduació de la Facultat de Dret he estat escollida pels alumnes entre els tres professors més valorats del Màster de l’Advocacia ( promoció 2017 – 2019 ).
Formo part del professorat del Departament de Dret Privat i a més, vaig tenir l’oportunitat de gestionar el bloc d’Assessorament Civil durant la primera edició del màster i algunes de les següents edicions. Pel que, vaig poder participar en el procés d’acreditació del màster. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) va atorgar l’acreditació d’excel·lent al màster.
L’objectiu principal que persegueix aquest màster és millorar la capacitació professional dels titulats que vulguin exercir com a futurs advocats, en la mesura que aquests s’erigeixen en col·laboradors fonamentals en la impartició de justícia. D’aquesta manera, és possible assegurar que els ciutadans tinguin garantit un assessorament, una defensa jurídica i una representació tècnica de qualitat, en plena coherència amb el dret a la tutela judicial efectiva, reconegut en l’art. 24 CE.
Aquest màster ha de formar els titulats en Dret en els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per exercir l’advocacia i, especialment, adquirir i desenvolupar les habilitats, competències, actituds i coneixements que els permetin el desenvolupament de la professió d’advocat, de conformitat amb les normes deontològiques i estatutàries.
Font udg
El dijous dia 13 de juny a les 19.00, a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Girona (Plaça Jaume Vicens Vives, 17001 Girona) es va fer una sessió de presentació del Dret Col·laboratiu com a ADR (Alternative Dispute Resolution). La sessió també va servir com a presentació a Girona de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu, creada recentment.
El dijous dia 13 de juny a les 19.00, a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Girona (Plaça Jaume Vicens Vives, 17001 Girona) es va fer una sessió de presentació del Dret Col·laboratiu com a ADR (Alternative Dispute Resolution). La sessió també va servir com a presentació a Girona de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu, creada recentment.
La sessió va ser presentada i conduïda pel Degà de la Facultat de Dret, Albert Ruda González, el Secretari de l’ICAG, Francesc Rebled Sarrà, i comptava amb la participació de la presidenta i secretaria de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu, Montserrat Tur i Elena Lauroba, que ens van explicar de què parlem quan parlem de dret col·laboratiu, el seu origen, concepte i futur.
El dret col·laboratiu és un mètode alternatiu de resolució de conflictes, que permet a l’advocacia portar a terme una negociació, de forma innovadora, col·laborativa, honesta i sincera envers l’altra part, sense que això suposi perdre la fermesa en la defensa dels interessos dels seus clients. Sens dubte, el dret col·laboratiu permet un exercici molt més satisfactori de la professió.
El dret col·laboratiu s’associa a l’àmbit empresarial i del dret de família, però s’està utilitzant progressivament en altres àmbits del dret.
Aquí comencem a parlar del dret col·laboratiu, a partir del coneixement d’històries d’èxit en el dret comparat. Actualment, hi ha un creixent interès i oferta d’advocats col·laboratius. El 21 de setembre del 2017, el Departament de Justícia va organitzar al CEJFE una Jornada sobre dret col·laboratiu, on es va presentar l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.
Per saber-ne més dretcolaboratiu.cat
Eva Beneit Vila al programa AQUÍ, AMB JOSEP CUNÍ.
Eva Beneit Vila al programa AQUÍ, AMB JOSEP CUNÍ.
Participació a la radio per parlar de les parelles de fet i el matrimoni.
“S’és parella de fet si es porta 2 anys de convivència o si es té un fill en comú. Ara, encara hi ha diferències entre les parelles de fet i els matrimonis, per exemple, per accedir a la pensió de viduïtat”, ha dit l’advocada Eva Beneit. Escolta-ho tot
Intervenció en la xerrada sobre drets de les dones víctimes de violència
Intervenció en la xerrada sobre drets de les dones víctimes de violència
Viladamat fa un acte per conscienciar i prevenir la violència masclista.
Professionals de l’entorn de les víctimes de maltractaments han parlat sobre com cal actuar.
L’Ateneu Sebastià Salellas de Viladamat ha acollit aquest dissabte, 16 de març de 2019, un acte sobre violència de gènere per conscienciar i prevenir maltractaments masclistes entre la població. Estava prevista la intervenció d’una víctima de maltractaments, però a última hora s’ha hagut de prescindir en la taula d’aquest testimoni per motius relacionats amb la seva delicada situació personal.
La xerrada ha comptat amb la participació de persones que viuen molt de prop la realitat de moltes dones que pateixen violència masclista: Mireia Casellas Tauler, psicòloga; Elisenda Franco, educadora social del SAID (Servei d’informació i atenció a les dones) del Consell Comarcal de l’Alt Empordà; David Viudez, caporal del Grup d’Atenció a la Víctima. Mossos d’Esquadra de Roses; Eva Beneit, advocada que treballa al SIAD de l’Ajuntament de Girona, i Fina Surina, coordinadora de l’Institut Català de les Dones de Girona.
Font; Empordainfo
#termedelasetmana: dret col·laboratiu
Com advocada confio en aquest sistema per abordar els conflictes. Pel que, m’he format i aquest 2019 ja formo part de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.
#termedelasetmana: dret col·laboratiu
Com advocada confio en aquest sistema per abordar els conflictes. Pel que, m’he format i aquest 2019 ja formo part de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu.
El dret col·laboratiu és un mètode alternatiu de resolució de conflictes, que permet als advocats portar a terme una negociació, de forma innovadora, col·laborativa, honesta i sincera envers l’altra part, sense que això suposi perdre la fermesa en la defensa dels interessos dels seus clients.
Un nou repte, una nova eina, més coneixement.
Formada, convençuda i expectant, pionera a Catalunya per exercir des del dret col·laboratiu.
Sovint, i de manera equivocada, es creu que la sortida de l’habitatge familiar comporta una renuncia de drets o un delicte d’abandonament.
El delicte d’abandonament exigeix, entre d’altres característiques, que qui marxi sigui qui manté la família, i per tant, es sanciona qui abandona voluntàriament i de forma expressa les seves responsabilitats envers la família depenent, que queda desemparada.
Sovint, i de manera equivocada, es creu que la sortida de l’habitatge familiar comporta una renuncia de drets o un delicte d’abandonament.
El delicte d’abandonament exigeix, entre d’altres característiques, que qui marxi sigui qui manté la família, i per tant, es sanciona qui abandona voluntàriament i de forma expressa les seves responsabilitats envers la família depenent, que queda desemparada.
Igualment, la sortida no és una renúncia de drets, ni de propietat, ni en cap cas respecte la relació amb els fills i les filles, o altres membres de la família, per tant, tampoc afecta a l’exercici de la guarda. Cal dir, que sovint la sortida o no, obeeix més a una estratègia en la negociació o transacció de les conseqüències de la ruptura. Per això, marxar del domicili, si és viable, per evitar agreujar el conflicte, així com per evitar situacions de discussions o tensions que afecten a tots i en especial els més vulnerables, els fills i les filles, no té com a conseqüència cap renúncia, ans el contrari, pot suposar una mesura saludable i necessària en pro del benestar dels fills i les filles i de la preservació de les relacions familiars.
Sentència del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2015; Para la adopción del sistema de custodia compartida no se exige un acuerdo sin fisuras, sino una actitud razonable y eficiente en orden al desarrollo del menor, así como unas habilidades para el diálogo que se han de suponer existentes en los litigantes, al no constar lo contrario. Esta Sala debe declarar que la custodia compartida conlleva como premisa la necesidad de que entre los padres exista una relación de mutuo respeto que permita la adopción de actitudes y conductas que beneficien al menor, que no perturben su desarrollo emocional y que pese a la ruptura afectiva de los progenitores se mantenga un marco familiar de referencia que sustente un crecimiento armónico de su personalidad.Esta Sala no puede aceptar que la salida civilizada de uno de los progenitores de la vivienda familiar (propiedad de ella) pueda calificarse jurídicamente como aceptación de la guarda y custodia por el otro progenitor.
Quan tenim un conflicte és important acudir a un professional que ens pugui assessorar en els nostres drets i obligacions i orientar en les eines que podem tenir a l’abast per resoldre la situació que vivim.
Quan tenim un conflicte és important acudir a un professional que ens pugui assessorar en els nostres drets i obligacions i orientar en les eines que podem tenir a l’abast per resoldre la situació que vivim.
És evident, que sempre tenim l’opció d’acudir als Tribunals per resoldre el conflicte, però cal conèixer i valorar utilitzar altres sistemes de resolució, com la mediació o el dret col·laboratiu.
El professional especialitzat en dret de família us pot oferir un vestit a mida, és a dir, les eines adequades i espai, per poder gestionar el conflicte i assolir un acord.
Per això, en la primera sessió que ofereixo en el meu despatx, escolto les persones per conèixer la seva situació, el conflicte, i intento oferir opcions a mida per gestionar-lo en pro d’un acord, així com també els explico, de forma planera, els seus drets i responsabilitats.
Us afegeixo un vídeo que m’ha agradat i que explica, des de l’Associació de Dret Col·laboratiu d’EusKadi, un altre de les eines que podem utilitzar els professionals per ajudar a les persones a resoldre els seus conflictes en l’entorn familiar.
El Dret col·laboratiu és una eina d’ ADR (Alternative Dispute Resolution) que sorgeix del compromís dels advocats que intervenen de resoldre els conflictes de manera no adversària, sinó col·laborativa, en pro de la seva resolució i amb la implicació de les persones i els distints professionals que siguin menester per abordar la situació de la manera més eficaç, saludable i econòmica. I el que més m’agrada, col·laborant des del convenciment i necessitat de continuar procurant pel benestar dels nostres infants i adolescents per damunt de tot.
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
DIMECRES 21 DE NOVEMBRE – 19 H – MUSEU DEL CINEMA
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
DIMECRES 21 DE NOVEMBRE – 19 H – MUSEU DEL CINEMA
El SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Girona, amb la col·laboració de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona i la Societat Catalana d’Advocats de Família, en motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, organitza un cinefòrum, gratuït i obert a tothom. Projectem:
Jusqu’à la garde (Custodia Compartida) de Xavier Legrand (França, 2017) 93 minuts VOSE
Myriam i Antoine Besson s’han divorciat, i ella sol·licita la custòdia exclusiva del seu fill Julien per protegir-lo d’un pare al qual acusa de violent. Antoine es defensa presentant-se pare menyspreat, i la jutgessa del cas sentència a favor de la custòdia compartida. Ostatge del creixent conflicte entre els seus pares, el jove Julien es veu empès al límit.
Col·loqui final amb la intervenció de professionals del SIAD, i de l’àmbit judicial i de l’advocacia.
Entrada: lliure, aforament limitat. L’assignació de places es farà per estricte ordre d’arribada. Ho organitza: SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Girona Col·labora: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona, Societat Catalana d’Advocats de Família, Institut Català de les dones i Museu del Cinema
Eva Beneit Vila. Advocada del SIAD de Girona.
Orientacions en la distribució temporal de la coresponsabilitat familiar en situacions de ruptura amb infants de 0 a 6 anys
Orientacions en la distribució temporal de la coresponsabilitat familiar en situacions de ruptura amb infants de 0 a 6 anys
Quan les famílies amb infants menors de 6 anys se separen i els progenitors resten immersos en un conflicte d’alta intensitat, poden presentar una insuficient aliança parental i dificultats importants per consensuar i reorganitzar la criança dels fills.
Atès que, en aquesta franja d’edat és molt important ajustar la regulació judicial dels espais amb cada progenitor a les capacitats de l’infant i l’estadi evolutiu en el qual es troba, es va considerar des de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família (EATAF) la possibilitat de crear un instrument que pogués resultar orientatiu als operadors jurídics de cara a l’organització de la coparentalitat en aquestes famílies alhora que una eina de prevenció per promoure la salut dels infants. Així doncs, s’ha creat l’aplicació EATAF-ORIENTA per a tal fi que, en format aplicació, pretén oferir un orientacions que puguin esdevenir d’ajut als professionals del context jurídic.
Aquesta eina és fruit de la col·laboració entre l’Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família (EATAF) i el programa Compartim de gestió del coneixement del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). L’app s’adreça al conjunt d’operadors jurídics (jutges, magistrats, fiscals, advocats, pèrits, etc.) amb la intenció d’oferir orientacions en la distribució temporal de la coresponsabilitat familiar en situacions de ruptura amb infants de 0 a 6 anys. També ofereix informació rigorosa sobre les necessitats evolutives dels infants en aquesta franja d’edat.
Una guarda compartida dels progenitors respecte dels fills i filles no fa desaparèixer l’anomenada prestació ( pensió ) d’aliments, ja que s’haurà de fixar aquesta prestació o bé una aportació distinta dels progenitors en el pagament de les depeses comunes atenen a la capacitat econòmica d’un i altre. Així ho preveu la llei i ho apliquen els nostres tribunals.
Una guarda compartida dels progenitors respecte dels fills i filles no fa desaparèixer l’anomenada prestació ( pensió ) d’aliments, ja que s’haurà de fixar aquesta prestació o bé una aportació distinta dels progenitors en el pagament de les depeses comunes atenen a la capacitat econòmica d’un i altre. Així ho preveu la llei i ho apliquen els nostres tribunals.
Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª) Sentencia num. 71/2015 de 14 octubre; Ya desde nuestra STSJCat núm. 29/2008, de 31 julio (RJ 2009, 643) (FD4), y más específicamente desde la núm. 31/2008, de 5 septiembre (FD3§4), establecimos la doctrina de que no puede contemplarse como un efecto necesario o ineludible de la guarda y custodia conjunta o compartida la extinción de la obligación de uno de los progenitores -o de los dos- de abonar una pensión de alimentos en favor de los hijos, toda vez que debe procurarse ” un equilibrio y una razonable estabilidad en la calidad e intensidad de su cuidado integral, en lugar de someterlos a los vaivenes derivados de la diferente capacidad adquisitiva de sus progenitores custodios ” ,y ello incluso en aquellos supuestos en que el tiempo de permanencia con los menores sea idéntico.
Dicha doctrina fue reiterada en nuestrasSSTSJCat núm. 9/2010, de 3 marzo (RJ 2010, 4016) (FD3), 54/2011, de 16 diciembre (FD3), 38/2013, de 30 mayo (FD4), 43/2013, de 1 julio (RJ 2013, 6389) (FD3), 15/2015, de 16 marzo (FD3) y 29/2015, de 4 mayo (FD8), y finalmente ha sido acogida en el nuevo Llibre II del Código Civil (LEG 1889, 27) de Catalunya ( CCCat (LCAT 2010, 534) ), en los artículos 233-4.1 y 233-8, disponiendo en concreto el artículo 233-10.3 que ” la forma de ejercer la guarda no altera el contenido de la obligación de alimentos hacia los hijos comunes, si bien es preciso ponderar el tiempo de permanencia de los menores con cada uno de los progenitores y los gastos que cada uno de ellos haya asumido pagar directamente ” .
Ello supone que, aun en el caso de establecer una custodia compartida, el juzgador no puede dejar de analizar las posibilidades económicas de los padres en relación con las necesidades de los hijos, para, en función de los parámetros indicados, resolver lo que proceda conforme a derecho en orden a los alimentos precisos para cubrir sus necesidades de carácter ordinario y extraordinario en la proporción que proceda.
Enguany compleixo 20 anys en l’exercici de l’advocacia, i ho faig amb l’il·lusió d’estrenar una nova marca i espai.
Enguany compleixo 20 anys en l’exercici de l’advocacia, i ho faig amb l’il·lusió d’estrenar una nova marca i espai.
Els dos s’ajusten a la meva manera d’entendre la professió i al projecte que consolido i que vull continuar oferint a les persones i a les famílies per a la resolució de conflictes. Treballo des del coneixement i exercici del dret, amb eines com la mediació i amb una xarxa de col·laboradors per poder enfocar, atendre i abordar les necessitats de manera integral. Em proposo estudiar i créixer per poder abastar els nous reptes que exigeix una societat que canvia molt de pressa, que evoluciona i que ha d’afrontar un munt de nous problemes i situacions cada dia.
Enceto un projecte molt més personal, sòlid per l’experiència, net, honest i en pro de les persones, en especial dels nostres infants i adolescents.
Gràcies per la vostra confiança, companyonia i col·laboració.
A Catalunya no existeix un tràmit formal d’inscripció en un registre públic per tenir l’emparament i reconeixement legal com a parella de fet, ja que només cal la convivència de dues persones de manera anàloga a la matrimonial, en qualsevol dels casos següents, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, si durant la convivència tenen un fill comú, o si formalitzen la relació en escriptura pública davant Notari.
A Catalunya no existeix un tràmit formal d’inscripció en un registre públic per tenir l’emparament i reconeixement legal com a parella de fet, ja que només cal la convivència de dues persones de manera anàloga a la matrimonial, en qualsevol dels casos següents, si la convivència dura més de dos anys ininterromputs, si durant la convivència tenen un fill comú, o si formalitzen la relació en escriptura pública davant Notari.
Cal recordar que la nostra norma civil fins i tot dóna cabuda a les parelles de fet en la que un o els dos membres estan separats de fet del primer cònjuge amb qui mantenen encara el vincle matrimonial ( per tant, no divorciats del primer matrimoni ).
Ara bé, per accedir a la prestació de la pensió de viduïtat, una sentència del Tribunal Constitucional va establir l’aplicació de la normativa espanyola per ser reconeguts beneficiaris els membres de la parella no casada que viuen a Catalunya. És a dir, cal demostrar cinc anys de relació i, està constituït com a parella de fet davant d’un notari o constar en un registre de parelles estables dos anys abans de la defunció.
No obstant la llei catalana permet les parelles de fet de persones que encara tinguin el vincle matrimonial amb algú altre, amb qui no conviuen, per tant estan separades de fet, aquestes no poden accedir a la prestació de viduïtat. Igualment, si bé a Catalunya es consideren parelles de fet aquelles que tinguin un fill en comú encara que no ho hagin formalitzat en document públic o mitjançant inscripció en el registre, aquestes tampoc seran beneficaries de la prestació si no formalitzen la relació de convivència.
Amb l’objectiu de facilitar la inscripció en un registre públic es va acordar per Decret de 6 d’octubre de 2015, la creació d’un únic registre de parelles estables a Catalunya. Finalment, en data 28 de març de 2017, s’ha aprovat el Reglament de parelles estables de Catalunya que posa en funcionament el registre.
Així doncs, cal tenir en compte que es reconeix el dret de viduïtat de manera distinta al matrimoni, doncs si bé en aquest cas és automàtic el reconeixement, en les parelles estables, de fet, a més de les exigències que es demana als esposos, es demana la concurrència de determinada dependència econòmica amb el difunt i les formalitats que he esmentat.
És important assessorar-se dels drets i responsabilitats derivades d’un o altre model de família, les parelles de fet o el matrimoni. En especial per raó de les conseqüències legals que deriven de la seva constitució i ruptura.
S’estima que un de cada cinc infants és víctima de violència sexual, inclòs l’abús sexual. Tot i així, podeu ajudar per a que això no passi als vostres fills i filles ni als nens i nenes del seu voltant. Ensenyeu-los “La Regla d’en Kiko”
S’estima que un de cada cinc infants és víctima de violència sexual, inclòs l’abús sexual. Tot i així, podeu ajudar per a que això no passi als vostres fills i filles ni als nens i nenes del seu voltant. Ensenyeu-los “La Regla d’en Kiko”
“La Regla d’en Kiko” és una guia senzilla per ajudar els pares, mares i educadors a explicar als infants on no han d’intentar tocar-los altres persones, com reaccionar si això passa i a qui dirigir-se per demanar ajuda.Com és “La Regla d’en Kiko”? És senzilla: els infants no haurien de permetre que altres nens ni cap adult els toquessin les parts del cos que solen estar cobertes per la roba interior. Tampoc no haurien de tocar altres infants ni/o adults en aquestes zones.Així mateix, ajuda a explicar als nens que el seu cos els pertany, que hi ha secrets bons i secrets dolents, i formes de tocar bones i dolentes.
20 de novembre, Dia Universal de la Infància.
En una situació de crisis familiar i ruptura de la convivència és imprescindible assessorar-se des d’una prespectiva multidisciplinar i amb una visió amplia. És important tenir en compte el cost, per tant, opcions per la resolució de la situació esdevinguda, i en especial, la fiscalitat de les operacions jurrídiques, així com de les obligacions econòmiques acordades.
En una situació de crisis familiar i ruptura de la convivència és imprescindible assessorar-se des d’una prespectiva multidisciplinar i amb una visió amplia. És important tenir en compte el cost, per tant, opcions per la resolució de la situació esdevinguda, i en especial, la fiscalitat de les operacions jurrídiques, així com de les obligacions econòmiques acordades.
LLEI 2/2016, de 2 de novembre, de modificacions urgents en matèria tributària.
Finalment, amb relació a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’estableix una bonificació en la modalitat d’actes jurídics documentats que grava l’escriptura pública de separació i divorci i d’extinció de parella estable, amb la finalitat d’incentivar que aquests tràmits es facin per la via notarial i així es descongestionin els jutjats.
Artículo 82. CODIGO CIVIL
Los cónyuges podrán acordar su separación (DIVORCIO) de mutuo acuerdo transcurridos tres meses desde la celebración del matrimonio mediante la formulación de un convenio regulador ante el Secretario judicial o en escritura pública ante Notario, en el que, junto a la voluntad inequívoca de separarse, determinarán las medidas que hayan de regular los efectos derivados de la separación en los términos establecidos en el artículo 90. Los funcionarios diplomáticos o consulares, en ejercicio de las funciones notariales que tienen atribuidas, no podrán autorizar la escritura pública de separación.
Los cónyuges deberán intervenir en el otorgamiento de modo personal, sin perjuicio de que deban estar asistidos por Letrado en ejercicio, prestando su consentimiento ante el Secretario judicial o Notario. Igualmente los hijos mayores o menores emancipados deberán otorgar el consentimiento ante el Secretario judicial o Notario respecto de las medidas que les afecten por carecer de ingresos propios y convivir en el domicilio familiar.
No será de aplicación lo dispuesto en este artículo cuando existan hijos menores no emancipados o con la capacidad modificada judicialmente que dependan de sus progenitores.
La custodia compartida exige de ambos progenitores un esfuerzo especial para establecer una adecuada comunicación entre ellos.
La custodia compartida exige de ambos progenitores un esfuerzo especial para establecer una adecuada comunicación entre ellos.
Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sec. 12.ª, 375/2016, de 20 de mayo
La custodia compartida exige de ambos progenitores un esfuerzo especial para establecer una adecuada comunicación entre ellos, para que pueda ser entendido por el otro lo que se quiere decir y que asuman que, a pesar de su ruptura, necesariamente van a tener que comunicarse sobre mil y una cuestión relativa al hijo común y será conveniente que aprendan a hacerlo sin desvalorizar al otro, sin trasladar rencores pasados, sin querer imponer la forma que cada uno tiene de gestionar la vida, como la única posible y respetando en todo caso que la potestad parental sigue siendo común y, por lo tanto, las decisiones relativas a la educación y salud de Gerardo deben necesariamente adoptarse por ambos. Ambos progenitores deben tener presente que Gerardo irá creciendo, quedan 12 años hasta que llegue a ser mayor de edad, y que sea una persona adulta madura, responsable y equilibrada emocionalmente dependerá en buena medida de las actitudes flexibles, conciliadoras, empáticas y de respeto hacia el otro que padre y madre hayan sabido mostrar y transmitir. Quedarse en la foto fija del momento de la ruptura y anclarse en lo que entonces se vivió, con las emociones negativas que el cambio de escenario vital produjo en los progenitores, supone no enfocar correctamente el futuro del hijo y de ellos mismos.
La presidenta la Asociación Española de Abogados de Familia (Aeafa), María Dolores Lozano, advierte en una entrevista publicada por la Agencia EFE de que los divorcios de bajo coste, o low cost, son “una especie de cadena perpetua” para quienes los firman. “Todo lo barato siempre sale caro y resulta muy caro cuando de lo que se trata es de cuestiones que afectan de manera directa a las personas”, aseguró la letrada.
La presidenta la Asociación Española de Abogados de Familia (Aeafa), María Dolores Lozano, advierte en una entrevista publicada por la Agencia EFE de que los divorcios de bajo coste, o low cost, son “una especie de cadena perpetua” para quienes los firman. “Todo lo barato siempre sale caro y resulta muy caro cuando de lo que se trata es de cuestiones que afectan de manera directa a las personas”, aseguró la letrada.
Lozano afirma que un divorcio implica cuestiones complejas como liquidaciones patrimoniales y reparto de bienes y recordó que “determinados pactos ya no pueden cambiarse, con lo cual son una especie de cadena perpetua para la persona firmante sin el asesoramiento adecuado”.
“Es muy importante contar con un asesoramiento muy profundo y lo más completo posible para que tu vida no se vea mermada ni constreñida a lo que podía haber hecho o dejar de hacer en el momento adecuado“, advierte la presidenta de esta asociación que agrupa a 1.800 letrados de familia de todo el país y que tiene entre sus finalidades su especialización y formación continuada.
En un procés de crisis de la convivència cal conèixer les nostres responsabilitats i drets en relació a l’habitatge de lloguer on vivim.
En un procés de crisis de la convivència cal conèixer les nostres responsabilitats i drets en relació a l’habitatge de lloguer on vivim.
Si la parella o matrimoni viu en un pis de lloguer, en el moment de la ruptura poden decidir de comú acord qui es quedarà amb la titularitat del contracte de lloguer, tant quan el contracte estigui a nom dels dos, d’un o altre. A manca d’acord decideix el Jutge.
I si el titular del contracte marxa de l’habitatge, qui es queda pot obtenir la titularitat del contracte de lloguer. Així ho permet la Llei d’Arrendament Urbans.
Aquell que abandona l’habitatge cal que es desvinculi formalment del contracte per evitar haver de respondre de les obligacions convingudes, en especial econòmiques, encara que no hi visqui, si encara en consta com a titular.
Existeixen normes que garanteixen el dret a decidir en l’àmbit de la salut i que per tant, preveuen distintes eines per expressar de forma anticipada la nostra voluntat i així garantir-la en aquelles situacions en les quals potser no es disposa de capacitat de decisió.
Existeixen normes que garanteixen el dret a decidir en l’àmbit de la salut i que per tant, preveuen distintes eines per expressar de forma anticipada la nostra voluntat i així garantir-la en aquelles situacions en les quals potser no es disposa de capacitat de decisió.
Malauradament en la vida poden esdevenir situacions d’impossibilitat d’exercir el dret a decidir per un mateix, pel que, i en especial quan algú viu sol, una declaració o document de voluntats anticipades (testament vital) pot ajudar-nos a garantir el nostre dret a decidir i sobretot, pot suposar evitar conflictes familiars de desacord o dubtes sobre la nostra voluntat en una situació de tensió i de molta càrrega emocional per aquelles persones amb qui tenim una relació familiar, afectiva o molt propera.
La llei garanteix el nostre consentiment informat en l’àmbit de la salut i preveu per tant, que el titular del dret a la informació és el mateix pacient, i és ell qui pot autoritzar que siguin informades altres persones vinculades a ell per raons familiars o de fet. Tanmateix, la norma preveu que si no disposem de capacitat per entendre la informació atès el nostre estat físic o psíquic, la informació es donarà a les persones que esmentàvem, qui endemés són les mateixes que prestaran el consentiment per representació si nosaltres no podem.
Així doncs, en un document de voluntats anticipades podem abordar com i a qui volem que s’informi i per tant, les persones que en el seu cas hauran de donar el consentiment per una actuació i/o intervenció en l‘àmbit de la nostra salut.
Igualment, cal esmentar que la llei defineix altres eines (els poders preventius i l’autotutela) per preveure com resoldre situacions de manca de capacitat suficient per decidir o tenir cura de nosaltres mateixos per raó d’una malaltia o accident.
En definitiva, aquests instruments que la norma ens posa a l’abast, ens permeten definir el que nosaltres entenem per qualitat de vida, d’acord amb el nostre projecte vital, per abordar determinades situacions que afecten la nostra salut i/o en les que no podem autogovernar-nos personal i/o econòmicament.
Paraules que expressen les emocions dels nostres infants en els moments de ruptura de les famílies i que convé que tinguem presents els pares i professionals.
Paraules que expressen les emocions dels nostres infants en els moments de ruptura de les famílies i que convé que tinguem presents els pares i professionals.
Avui, en la sessió metodològica en mediació organitzada pel Centre de Mediació de Dret Civil de Catalunya, i amb el nom “Amb ulls de nen, pares jo no em separo” Recursos per a professionals i famílies», ens han presentat un material divulgatiu que m’ha sorprès per la senzillesa i claredat.
Font; Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de la Família, decàleg “Pares, jo no em separo“
Ambdós progenitors són titulars de la potestat parental per complir les responsabilitats parentals que tenen envers els seus fills menors d’edat.
Ambdós progenitors són titulars de la potestat parental per complir les responsabilitats parentals que tenen envers els seus fills menors d’edat.
Pel que, han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral. Els progenitors també tenen el deure d’administrar el patrimoni dels fills i de representar-los. El cessament de la convivència dels progenitors no altera les seves responsabilitats parentals, per tant, en general, es continuaran exercint de forma conjunta. Per això, la norma catalana (Codi Civil de Catalunya) ens diu que en les situacions de ruptura, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir conjuntament. Pel que, la norma preveu l’anomenat Pla de parentalitat com l’eina mitjançant la qual els progenitors poden consensuar, o en defecte definir l’autoritat judicial, la manera que s’exerceixen aquestes responsabilitats en situacions de vida separada dels progenitors. Així doncs, en el Pla de parentalitat han de constar els compromisos d’un i altre progenitor en la responsabilitat envers els fills. Per això, la Llei ens defineix alguns dels aspectes que cal concretar en el Pla de parentalitat; el sistema de guarda dels fills, el sistema de relació, comunicació i estades amb els fills, el lloc on viuran habitualment, les tasques de què s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills, el tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, la manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills, la manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili, així com a altres qüestions rellevants per als fills.
Per tant, és important que aquest full de ruta sigui elaborat, en el mesura del possible, des del consens i reflexió dels propis progenitors sobre les necessitats dels seus fills i les seves possibilitats. En aquest procés d’elaboració, els progenitors poden tenir el suport i orientació de distints professionals. El Pla de parentalitat ha de ser una eina oberta, no exhaustiva, doncs no es pot preveure tot, i en el que s’ha d’intentar descriure, en forma de pautes senzilles, les noves dinàmiques que són menester pels fills, així com definir-hi les indicacions necessàries per anticipar solucions o abordar les distintes situacions que poden esdevenir. Pel que cal defugir de formularis estàndards. Endemés, els progenitors poden preveure l’ús de la mediació o la intervenció de professionals de suport per aplicar-lo, o per resoldre les diferències derivades de la mateixa aplicació, o fins i tot, la conveniència i forma de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels seus fills.
En el matrimoni existeix la presumpció de donació de la contraprestació o preu si resulta que aquesta prové del patrimoni del cònjuge no titular formal del bé. No es reconeix com a préstec si no en queda constància d’aquesta voluntat.
En el matrimoni existeix la presumpció de donació de la contraprestació o preu si resulta que aquesta prové del patrimoni del cònjuge no titular formal del bé. No es reconeix com a préstec si no en queda constància d’aquesta voluntat.
En la normativa catalana es manté el principi que els béns adquirits a títol onerós (pagant una contraprestació o preu) durant el matrimoni, pertanyen al cònjuge que consti com a titular formal de l’adquisició.
Ara bé, s’exclouen d’aquesta premissa els béns mobles destinats a l’ús familiar, com ara els vehicles, el mobiliari, els aparells domèstics o els altres béns que integren el parament de la casa. En aquest tipus de béns, la mera acreditació de la titularitat formal (com el registre de vehicles de DGT), és sovint poc significativa i, per això, atesa la destinació familiar dels béns, es parteix de la premissa que pertanyen a ambdós cònjuges per meitats.
Es aconsellable que els préstecs de diners que es facin els cònjuges durant la convivència constin en un document que pot elaborar un advocat i a fi d’evitar possibles problemes o conflictes de futur, doncs a manca de pacte escrit pot no resultar clar si els diners es van prestar i per tant, es van deixar amb la voluntat de devolució o compensació en el supòsit de ruptura, o bé, senzillament es van donar sense concórrer un ànim de recuperar-los en el supòsit de trencament de la relació.
L’advocat també pot aconsellar i confeccionar en el seu cas, un document d’acords abans d’iniciar la convivència o durant aquesta, i sigui matrimonial o no, per regular les distintes relacions econòmiques que van esdevenint entre els membres de la parella i que poden tenir certa transcendència en un futur o en una situació de cessament o ruptura de la convivència.
En definitiva, aquests documents no s’han d’entendre com un signe de manca de confiança en l’altre, sinó tot el contrari, més aviat com una eina de transparència i honradesa en els tractes durant la convivència o relació amb la voluntat d’evitar malentesos que poden esdevenir en futurs conflictes difícils d’abordar quan potser la relació i tracte és distint per qualsevol circumstància.
En un testament podem modificar la successió que determina la llei, fer previsions específiques per preservar i garantir la nostra voluntat.
En un testament podem modificar la successió que determina la llei, fer previsions específiques per preservar i garantir la nostra voluntat.
Quan una persona mort sense testament la seva herència afavoreix primerament als fills, per dret propi, i a llurs descendents, per tant néts, per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent. Si el difunt mor sense fills ni altres descendents, l’herència afavoreix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del difunt conserven el dret a llegítima. Si el difunt mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent, l’herència es defereix als seus pares a parts iguals, o al que hagi sobreviscut.
Entre d’altres, els progenitors poden nomenar tutors pels seus fills menors o amb la capacitat d’obrar modificada per sentència judicial pel supòsit que ells faltin. En el testament els progenitors també poden nomenar administradors del patrimoni que rebin els seus fills.
Si no tinc suficient capacitat per atendre les meves necessitats vitals puc reclamar l’ajuda d’algun familiar. Pel que, encara que sigui major d’edat, i amb vida independent dels meus pares, sinó puc atendre les meves necessitats bàsiques puc reclamar-los aliments. Igualment, es poden demanar aliments als fills per poder atendre les necessitats indispensables.
Si no tinc suficient capacitat per atendre les meves necessitats vitals puc reclamar l’ajuda d’algun familiar. Pel que, encara que sigui major d’edat, i amb vida independent dels meus pares, sinó puc atendre les meves necessitats bàsiques puc reclamar-los aliments. Igualment, es poden demanar aliments als fills per poder atendre les necessitats indispensables.
La imprescindible audiència dels menors en el cas que tinguin suficient judici, i en tot cas si són majors de 12 anys, ve imposada per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen de 20 de novembre de 1989, ratificada per l ‘ article 24 de la Carta dels drets fonamentals de la UE de l’any 2000.
La imprescindible audiència dels menors en el cas que tinguin suficient judici, i en tot cas si són majors de 12 anys, ve imposada per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen de 20 de novembre de 1989, ratificada per l ‘ article 24 de la Carta dels drets fonamentals de la UE de l’any 2000.
El nen que estigui en condicions de formar-se un judici propi té dret a ser escoltat en el procediment (judicial o administratiu) que l’afecti, especialment quan es tracti de l’adopció o modificació de les mesures relatives a la seva guarda i custòdia.
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, número 2/2014, de 09/01/2014, Recurs Ponent: Mª Eugenia Alegret Burgues. Recurs 95/2013.
L’ article 233.11.1.e del CCCat diu, en relació amb els procediments de nul·litat, separació o divorci, que, per establir el règim de guarda i custòdia, cal tenir en compte, entre d’altres criteris, “l’opinió expressada pels fills”, sense precisar-ne l’edat, tot i que l’article 211-6.2 ja havia establert que “el menor d’edat, d’acord amb la seva
edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.” El dret del menor a ser escoltat abans de prendre una decisió que el pugui afectar no significa, no obstant això, que la seva opinió o la seva voluntat hagin de ser determinants en la resolució que s’adopti. El seu criteri s’ha de tenir en compte però no pot erigir-se en element decisori. En un altre cas s’incorreria en el risc de convertir els menors en subjectes i en objectes de la disputa dels seus pares.
Així ho determina amb claredat l’article 233-11.1 que obliga a una ponderació conjunta dels criteris tinguts en compte, i l’únic que preval és el de l’interès superior del menor (211-6.1). En aquest sentit, no és irrellevant que l’opinió dels menors consti en el cinquè lloc de l’article esmentat. D’aquesta manera, els tribunals han de valorar el contingut de l’audiència del menor conjuntament amb altres factors, ja que en ocasions la voluntat expressada pels menors no coincideix amb la voluntat real ni amb el que els resulta més beneficiós. Naturalment no escau desconèixer, sense la ponderació dels altres criteris tinguts en compte en la norma, i la justificació deguda o especial motivació, els desitjos dels menors, quan, com és el cas, té judici suficient. No obstant això, perquè el desig del menor amb judici suficient pugui ser atès sempre caldrà: a) que la seva opinió sigui lliurement emesa i la seva voluntat correctament formada, no mediatitzada o interferida per la conducta o la influència d’algun dels pares; b) que les seves raons siguin atendibles perquè no estan inspirades en criteris de comoditat o benestar a curt termini, i c) que no estigui desaconsellada per l’especial incidència d’altres criteris amb els quals, segons la norma, ha de ser ponderada conjuntament l’opinió dels menors.
En exercici de les responsabilitats parentals o potestat parental, els progenitors de comú acord han de decidir les qüestions relacionades amb els seus fills i filles. S’ha de distingir el concepte de potestat del de guarda dels fills i les filles.
En exercici de les responsabilitats parentals o potestat parental, els progenitors de comú acord han de decidir les qüestions relacionades amb els seus fills i filles. S’ha de distingir el concepte de potestat del de guarda dels fills i les filles.
Per tant, han de decidir entre d’altres sobre l’estat de salut dels fills i les filles, tractaments i intervencions, el tipus d’ensenyament o centre educatiu, un canvi de centre, el lloc de residència habitual i el canvi de domicili si això aparta el menor del seu entorn habitual, trasllat a un altre país, activitats extraescolars, celebracions religioses …
Aquestes responsabilitats i representació -fins a la majoria d’edat-, no varia pel cessament de la convivència dels pares, pel que, les decisions s’hauran de continuar prenent de comú acord en benefici i interès dels fills i les filles.
Pel que, la regla general, és que existint convivència o extingida aquesta, qualsevol dels progenitors, fins i tot qui ostenta la guarda dels fills i les filles, necessita el consens de l’altre. En defecte d’acord és menester l’autorització judicial.
La norma catalana parteix del reconeixement de que la família gaudeix de protecció legal, i a més, entén la institució familiar com aquella que deriva, sense discriminació, de les relacions familiars en motiu del matrimoni, de la convivència estable en parella i de les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents (monoparentals). A més, es reconeixen com a membres de la família, els fills i les filles de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli familiar com a conseqüència de la formació de famílies reconstituïdes.
La norma catalana parteix del reconeixement de que la família gaudeix de protecció legal, i a més, entén la institució familiar com aquella que deriva, sense discriminació, de les relacions familiars en motiu del matrimoni, de la convivència estable en parella i de les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents (monoparentals). A més, es reconeixen com a membres de la família, els fills i les filles de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli familiar com a conseqüència de la formació de famílies reconstituïdes.
TELÈFON
972 41 08 50
info@evabeneitvila.cat
DESPATX
Avinguda Sant Francesc 18, 1B
17001, Girona
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar aquest febrer passat una interessant sentència que cal tenir en compte per valorar els impactes fiscals dels acords d’adjudicacions de l’habitatge familiar en els convenis de regulació de les ruptures matrimonials. La sentència diu que es pot fer una adjudicació de l’habitatge familiar sense que […]
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar aquest febrer passat una interessant sentència que cal tenir en compte per valorar els impactes fiscals dels acords d’adjudicacions de l’habitatge familiar en els convenis de regulació de les ruptures matrimonials.
La sentència diu que es pot fer una adjudicació de l’habitatge familiar sense que hi hagi compensacions equitatives, per tant amb excessos d’adjudicació no compensats, i no meritar l’impost de donació o de transmissions patrimonials.
“Dicho precepto no hace referencia a ninguna extinción de sociedad conyugal sino a la disolución del matrimonio en general, por lo que debe entenderse aplicable también a los supuestos de matrimonio en régimen de separación de bienes. Con arreglo a dicha normativa y dado que el convenio regulador de divorcio que obra en el expediente administrativo se desprende que por mutuo acuerdo se adjudica a la Sra. Sara la mitad indivisa de la vivienda habitual perteneciente al matrimonio, no procede en relación a dicho bien liquidación alguna ni por el ITP ni por el de Donaciones.”.
Amb la lectura de la sentència es confirma la importància d’establir acords des de la imprescindible expertesa en l’assessorament i la conseqüent diligent redacció, allunyada per tant de fórmules estandarditzades.
